La Sega

     

LA SEGA

Martí Domínguez

Fa anys que segueixo aquest escriptor i biòleg valencià i mai no m'ha decebut. Impagables els seus articles a “El Temps” o la novel·la “Les confidències del comte de Buffon” per citar-ne una. I, amb aquest llibre, La Sega, encara m'ha entusiasmat més. Potser perquè parla de fets que ens van marcar als que vam viure -i patir-, la duríssima postguerra espanyola. Potser perquè la meva família materna està molt lligada a aquelles terres del Maestrat on transcorre l'acció. Potser per la parla, que recull expressions d'aquelles terres tan properes a les nostres terraltines. Potser perquè ens explica un fets corprenedors. O per tot plegat. La seva és una ficció basada en fets històrics i relatada des del punt de vista d'un xiquet que -al temps que la maldat, la covardia o el coratge dels grans, descobreix el món de la natura del seu espai vital, tan pròdiga en meravelles. Un llibre molt i molt recomanable.

Margarit

Joan Margarit a l'Arts Santa Mònica

En el cicle de Dilluns de Poesia, anem amb la meva amiga Rosa Maria a veure Joan Margarit, presentat per Sam Abrams, tot un privilegi. El recital es divideix en tres blocs temàtics, i, entre blocs, el poeta respon a les preguntes que li fa el crític literari. I encara ens va obsequiar amb un poema final, no previst, magnífic com tots els de Margarit, un poeta que fuig dels treballs obscurs, i se'ns presenta diàfan, amb la paraula i els sentiments a flor de pell. “Els dues marques indelebles de Margarit -afirma Abrams-, són calidesa humana fins a l'autenticitat més pura i humanitat extrema fins a la inclusivitat màxima.” He fet un petit recull del seus versos, tan lluminosos.

“La vida s'alimenta de dies generosos.

De donar i protegir.

Quan s'ha pogut donar, la mort canvia.”

“Dona que enamores

amb una passió de cabells blancs el temps

i que mantens la teva pulcritud

freda de blau d'hivern.

L'amor és ara aquesta intel·ligència

d'una mirada eròtica i amable

que ja no necessita mentir més.”

“Tinc els seus ulls -qui us ha inventat, mirades?-

els ulls que no han tingut mai les estàtues

de marbre blanc de Fídees. Els ulls,

qua ja m'han perdonat, de la Joana.”

“Si em veiessis, Joana, abocar-me a l'absència

com quan d'infant, en trobar un pou,

sempre m'hi abocava

per cridar a la fondària de l'aigua.

Parlem en el serè verd de les heures

que amb el teu nom tremolen en la pluja,

Joana, convertida en el meu cant.”

“Avui que la proa s'enfonsa cansada

i que el navegant no hi veu bé de lluny,

la costa s'esborra. Mirant les onades,

record els teus ulls amb llum de capvespre

i, somrient, penso que, grisa i romàntica,

et duc al vaixell de ferro de l'ànima.”

Palauet Casades (Seu Col·legi d'Advocats)

 Pati interior illa.

 Detall de l'enrajolat.

 Placa interessant de llegir.

 Mosaic del pati interior.

 Part superior del pati interior.

 On hi ha el mosaic, hi havia hagut una font.

 La justícia la pinten amb els ulls tapats. Pobra!

 Tenim un dels més antics còdexs de lleis: Els usatges.

 Molts llibres antics

 Vitrall.

 Biblioteca molt interessant.

Un picaporta.
El palauet Casades, que  fou encarregat per Pau Casades, estampador de teixits enriquit, a finals del segles XIX; és neoclàssic amb detalls modernistes. Actualment pertany al Col·legi d'Advocats.

Bestiari

PANTERA

Tan negra com la nit, silenciosa,

avanço per l'herbei atemorit

dos carboncles els ulls, viu el sentit,

l'orella atenta, l'atenció desclosa.

Al voltant meu la selva misteriosa

allarga l'estructura del seu crit,

la flaire de la presa, pressentit,

em bada les narius, tèbia, carnosa.

La llum crua del sol obre parpelles

i esvaeix breus records, folles carreres,

i el gust de sang, nocturn, de les caceres.

Es dreça al davant meu l'ingent filat

dels barrots engolint totes les velles

històries de la meva llibertat.

Akhmàtova II

Akhmàtova II

Notes a un prefaci.

En els terribles anys de la Iejóvstxina (en aquesta època tenia el fill empresonat), vaig passar disset mesos fent cua davant les presons de Leningrad. Una vegada algú em va “reconèixer”. Llavors, una dona del meu darrere, amb els llavis morats de fred, i que, evidentment, mai no havia sentit el meu nom, es va treure de sobte la sopor comuna a tots nosaltres i em preguntà a cau d'orella (allà tothom xiuxiuejava):

-I això, ho pot descriure?

I jo li vaig dir:

-Puc.

Llavors alguna cosa semblant a un somriure aparegué tímidament en el que havia estat una cara.

Abril del 1957.

Estels de mort teníem al davant,

i Rússia, innocent, es retorçava

sota unes botes tacades de sang,

sota les rodes dels negres furgons.

1938

Avui tinc molta feina a fer:

a fons he de matar tota memòria,

i fer que l'ànima es torni de pedra,

i aprendre a viure de bell nou.

1939

I no prego per mi sols,

sinó per tots els que eren allà amb mi,

en l'atroç fred i en la xardor de juliol,

al peu del roig i encegat mur.

1940

Aquí la solitud m'ha atrapat dins les xarxes.

El negre gat de la mestressa esguarda com l'ull dels segles,

i no em vol ajudar el meu doble al mirall.

1944

Podia Beatriu crear com Dante,

o Laura el foc d'amor glorificar?

Vaig ensenyar les dones a parlar.

Oh Déu, com obligar-les a callar!

1958

Anna Akhmàtova I

Anna Akhmàtova (1889-1966)

Poesia completa

Aquesta gran poeta russa, com el seu amic Mandelstam, va patir la persecució estalinista, que es va carregar dos dels seus marits, li va empresonar el fill i la va condemnar molts anys d'ostracisme. No va ser rehabilitada fins al 1956. Dona molt culta i sensible, la seva obra poètica completa ha estat publicada en català el 2009 per Edicions del 1984. Una molt bona edició i traducció a càrrec de Jaume Creus. N'he escollit uns pocs fragments.

La diada de l'Any Nou s'allarga esplèndida.

amb tiges de les roses de Ninou humides,

però al meu pit ja no sento

la tremolor de les libèl·lules.

1914

Tot ho perdono,

mira com juga amunt i avall la llum

per l'heura humida de la primavera.

1912

Tot és per tu: l'oració diürna,

la febre llangorosa de l'insomni

i la bandada blanca dels meus versos

i la foguera blava dels meus ulls.

1915 (Dedicat al seu primer marit, que era al front)

Paraules hi ha que són irrepetibles

I qui les diu, les acaba gastant.

Sols és inesgotable el blau del cel

i la misericòrdia de Déu.

1916

Però a la cambra del poeta dissortat

fan guàrdia per torns la por i la Musa.

I ve una nit

que no coneix albada.

1935 (A Mandelstam)

Fa olor de llibertat la mel silvestre,

la pols -de raig de sol,

de viola -la boca virginal,

més l'or -de res fa olor.

D'aigua fa olor el marduixí

i de poma -l'amor,

però hem après per sempre més

que la sang nomes fa olor de sang...

1933

Lectures

FELIÇOS ELS FELIÇOS de Yasmina Reza

LOS BESOS EN EL PAN de Almudena Grandes

Aquest dos llibres tenen un cert paral·lelisme. El de Grandes ens remet a un barri de Madrid -que segons l'autora podria ser de qualsevol altre lloc- en plena crisi econòmica, i ens descriu un grup de personatges atrapats en una nova situació que no esperaven ni preveien. La narració, explicada des del punt de vista de l'autora, té un fort regust costumista, no exempt de tendresa. Podria ser ben bé una sèrie de televisió o una peli feta per animar el personal, tipus “Que bello es vivir”. Totes les coses tenen solució.

Yasmina Reza també ens presenta un sèrie de personatges -en aquest cas francesos-, que se'ns adrecen directament, i ens fan saber els seus anhels o frustracions. Aquí tot té un altre aire, una altra dimensió més directa i agressiva, més cínica, amb un fort component de mala llet. L'important, també, és viure. Encara que li vida només ens causi decepcions. (La traducció és d'Oriol Sánchez Vaqué.)