10è Aniversari
El flux i reflux de les hores empeny els dies,
els anys. I esborra o endolceix els records.
Tu encara hi ets, en els meus. Viatges que vam fer.
Indrets que vas pintar. Aguaits als aiguamolls,
i al Delta, resseguint el quimèric vol dels ocells.
Amics que encara hi són. Amics que van marxant...
La vida, aquest caminar incert envers la Vida.
(Murano 1988)
Mare aigua, que arribes en forma de neu o de pluja,
que corres enjogassada pels rierols i saltes en cascades,
que rages en fonts, i t'allotges en pous ben pregons.
Que fas créixer les flors, els sembrats i tota mena d'arbres.
Que apagues la set del caminant i ens aculls en cadolles,
en llacs i, vora el mar, entre onatges.
I canvies deserts en oasis. Jo et saludo, aigua mare.
I et demano perdó per tots els que t'embruten i t'ultratgen!
“Saps que l'instant conté l'eternitat?” (Biel Mesquida)
En un instant hi caben rialles d'un infant,
un crit joiós d'ocell, el rastre evanescent d'un perfum,
i la teva rialla.
En un instant pot esvair-se un plany. I obrir-se una nostàlgia.
Néixer i morir un desig. Eixugar-se una llàgrima.
Cada instant una porta tancada!
I una finestra oberta al vent de garbinada.
Gambit de Dama
Walter Tevis
Traducció Jordi Boixadós i Marc Barrobés
Aquesta és una novel·la de la qual es va fer una sèrie del mateix títol, emesa per Netflix, que ha tingut molt èxit. Una trama força interessant, que t'atrapa des del primer moment tot i tractar-se d'un món, aquests dels escacs, del qual, com em passa a mi, no en coneguis gaire cosa. Un interès atribuïble sens dubte a la traça de l'autor.
Aquest llibre ha estat traduït per Jordi Boixadós i el meu fill Marc. Aquest em va explicar la feinada d'assessorament que van haver de fer per tal de ser fidels i rigorosos amb la nomenclatura d'aquest joc. I, tant ell com l'altre traductor crec que se'n van sortir molt bé.
Enyor de mar. Enyor de rutes blaves
i mans amigues. De somnis i revoltes.
El present és un caos: rostres emmascarats
com un etern retorn del Carnestoltes!
Indrets gandesans: Puig Cavaller
Com un sentinella amatent vigiles
el poble i els seus habitants.
La teva silueta ens saluda de lluny
i ens crida al retorn dels bells dies d'antany.
Un cop hi vaig pujar reptant sender amunt,
des de dalt, Gandesa era una princesa
