Llegir
Llegir ens transporta a mons inexplorats. Ens fa viure dins d’altres vides. Somiar amb altres somnis. Allunyar-nos d’un present esquiu. Submergir-nos en un futur incert. Després de cada llibre, no tornem a ser els mateixos!
Llegir
Llegir ens transporta a mons inexplorats. Ens fa viure dins d’altres vides. Somiar amb altres somnis. Allunyar-nos d’un present esquiu. Submergir-nos en un futur incert. Després de cada llibre, no tornem a ser els mateixos!
Tórtora
Ve cada dia a posar-se a la barana del meu balcó, i parrupeja melangiosa. Potser enyora el company perdut, o en busca un? Diuen que les tórtores s’aparellen una sola vegada, o sigui que són fidels. Sota seu, els geranis floreixen luxuriosos. Som temps de primavera, el temps dels enamorats i els enamoraments.
A l’alba,
se’n desperta el desig
de viure intensament. Volar
com els ocells. I riure
com només riuen els infants
que no tenen passat
que els emgavanya.
A la posta,
s’adorm el meu desig
entre el roig i el morat
amb què el sol moribund
s’embolcalla.
L’enyorança és una mala consellera. Guarneix el passat amb vels acolorits. Magnifica els records brillants. I dissimula els foscos. Però el passat mai no va ser un Edèn sinó que fou un espai reblert de clarobscurs.
Març s’acomiada amb ramades de pluja,
riuen els sembrats.
La font entona un càntic de plenitud triomfal.
El vent de garbí ha deixat buides les platges,
de sorra i de turisme desbocat.
Sentint la pluja rere la finestra
em sento riu, i font, camp sembrat
i toll on beu l’ocell assedegat.