dissabte, 16 de desembre de 2017

En dies com avui


En dies com avui, sento vibrar, callades,
dins del fred del silenci, les paraules alades
que mai no et podré dir. Tremolen
en l'aire de la tarda, tan curta de desembre.
I evoquen les carícies de les mans i dels llavis
sobre la pell oferta. Tan lluny i tan properes!
Petites papallones del desig
tracen rutes alades dins del globus captiu
del pensament. I moren al caire de la llum.



divendres, 8 de desembre de 2017

Albada nova


Per on arribarà l'alba que espero?
Són roges les clarors d'aquest capvespre
que anuncien forts vents, o potser pluja
per abeurar la set que avui asseca
les fonts. I retornar la vida i la rialla.

El gall del campanar, gira que gira. 


dissabte, 2 de desembre de 2017

Gris


El dia és gris, i són grises les hores
que s'arrosseguen lentes, obstinades,
mudes. El déu misericorde de la pluja
resta en silenci dins la tarda grisa.


dilluns, 27 de novembre de 2017

Lectures


PÀTRIA
Aramburu

Acabo de llegir aquesta exitosa novel·la, que té per tema la problemàtica del País Basc durant els anys de la lluita armada d'ETA. Una història vista a través de dues famílies veïnes, l'una amb el pare assassinat per aquesta organització i l'altra amb un fill empresonat per haver-hi pertangut. L'acció -capítols curts i molt vius-, va fent salts cronològics amunt i avall per anar posant el focus en els diferents personatges. (Sembla que, per a ser modern, no pots escriure de manera lineal, què hi farem!).
A favor de l'autor diré que està molt ben escrita, fent servir un llenguatge que -almenys vist des d'aquí- s'acosta molt a la manera de parlar dels bascos. Un llenguatge molt expressiu que li dona caràcter de versemblança.
En contra, que, tot i que sembla voler mantenir-se imparcial, se li nota molt el punt de vista diguem-ne “espanyol”. No voldria justificar els etarres -cap violència és justificable-, però ell ens els presenta poc més que de curts de gambals. (En certa manera abduïts, com en diuen ara). En fi tot som presoners, jo també, dels nostres prejudicis.


dimecres, 22 de novembre de 2017

Fulles


Trepitjo fulles mortes.
Cruixen sota el meu peu, encar senceres,
i alegren el meu pas, en l'hora baixa.
Demà seran adob i riu de saba


camí de convertir-se en brots de vida.

.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Les meves lectures


OBABAOAK
Bernardo Atxaga

Esperava una altra cosa d'aquest llibre tan celebrat, i que va servir per dona a conèixer el seu autor fora del País Basc gràcies a less traduccions en altres idiomes. Un paisatge una mica oníric, poètic de la seva infantesa. Però el que explica, de fet, són una colla de contes o narracions, alguns enllaçats, els altres no, que poden passar a qualsevol part del món. L'autor, en un del seus apartats fa un elogi del plagi com un anar a retrobar les fonts de la literatura universal. Una tradició que cal anar reinterpretant. En certa manera, li dona la raó a Pla que deia que tota literatura que vol ser absolutament original és dolenta. Que formem part d'una tradició i aquesta ens ha de ser la nostra guia.

Un cop superat l'obstacle que representaven unes expectatives no assolides, els relats, la manera de presentar-los amb una certa ironia, tot aquell món que ens presenta Atxaga, t'acaba atrapant. La llàstima és que no puguem llegir-lo amb la seva llengua original, l'euskera. Atxaga ens explica, a la justificació, les dificultats de la seva generació per fer d'aquesta llengua un instrument dúctil, modern, que servís per crear i consolidar una generació de lectors.     

dilluns, 13 de novembre de 2017

Enyor



Avui fa fred. Enyoro
dies de primavera, quan la vida
m'era punt de partida enlluernador
i al meu voltant s'obrien flors enceses.
El seu olor perfuma, encara ara,

els dies hivernals del meu l'avui.