diumenge, 17 de juny de 2018

Ràdio



Bon dia, són les vuit
En aquest llibre, Antoni Bassas, repassa el programa “El Matí de Catalunya ràdio” del qual va ser responsable des del 1995 al 2008, un programa que ens despertava cada matí. I ens aviva la memòria d'aquells anys, amb una infinitat de records i d'anècdotes, de fets memorables, i de gent que hi va intervenir. Uns records que es complementen amb els de la seva estada als EEUU. Una lectura molt recomanable.

dilluns, 11 de juny de 2018

Abella


ABELLA REINA

Vaig néixer per regnar, somni reial,
us puc ben dir que aquest destí m'encanta,
nodrida de gelea, menja santa,
vaig assolir una talla colossal!

Dels abegots vaig triar el més formal
per l'èxtasi assolir amb força tanta
que pogués posar al món filles a manta
després d'intensa i breu vida nupcial

I en acabat, al pot, que no s'hi val
torcar baves de vell, ni renys d'espòs
haver de suportar; que ara el que cal

es menjar i procrear sense repòs.
La vida es bella quan poses la cara
i tots contents et fan la gara-gara!

(De Bestiari)

divendres, 8 de juny de 2018

Esperant l'estiu



Tornaran a florir mil primaveres,
les roselles riuran enmig de les espigues.
Les orenetes fendiran l'espai.
Dels que vam ser, només en pervindrà
un rastre de perfum entre l'herbei.
.

dissabte, 2 de juny de 2018

L'ou com balla

 Casa de l'Ardiaca
 Claustre catedral


diumenge, 27 de maig de 2018

Albes



Els meus avuis són plens dels meus ahirs.
Tota vida és fugida.
I tot record, retorn.
Als caire de la nit, albiro noves albes.

dimecres, 23 de maig de 2018

Casaments


Els confits també es llançaven als nuvis, quan sortien de casar-se de l'església. Tots els xiquets del poble -i no tan xiquets-, ens posàvem a primera fila, per poder-los agafar.
-Tireu confits, que són podrits, tireu avellanes, que són fallades! -cantàvem. I els convidats, normalment els xics fadrins amb les butxaques ben proveïdes, s'hi posaven amb ganes. Més d'una núvia havia de ser salvada de caure a terra o de rebre l'impacte d'aquells dolços projectils.
Més endavant va arribar la moda de l'arròs. Era menys perillosa, però no tan divertida. I alguna veïna, l'aprofitava per treure a atipar-se'n les gallines un cop s'havia acabat!
Les núvies es casaven de negre. Amb mantellina, també negra, al cap. A les pel·lícules ja vèiem núvies blanques, i, com passa amb tot el que surt a la pantalla, grossa o petita, la moda va arribar també a Gandesa. Una de les cosidores que ajudaven la Treseta, s'hi volia casar. Però el seu pare s'hi va negar en rodó. Allà era una cosa massa moderna i fora de costum, i no estava disposat a ser la riota del poble, així que la va amenaçar que, si ho feia, ell no aniria al casament. La noia, amb tota la pena del món, va claudicar. I es va casar de negre, com pertocava!
(De Pa amb vi i sucre, Dibuixos Eduard Barrobés)

divendres, 18 de maig de 2018

Sorra



El passat és oblit. El futur incertesa.
Només som present. Un grapat de sorra
que s'escorre, inestable,
entre els dits de les mans.