dissabte, 25 de març de 2017

Incerta Glòria



Incerta glòria

Vaig anar a veure “Incerta Glòria” al Heron City, que és el multicinemes que tinc més a prop de casa. Primera sorpresa: un dimarts, a les 4,30, en aquest barri, i la sala de projecció era gairebé plena. Bon auguri.
Vaig decidir mirar la pel·lícula amb ulls nets, nous, oblidant la novel·la, per no establir comparacions, sempre odioses. I em va agradar molt. No és perfecta, però déu n'hi do! Molt bona l'ambientació i la interpretació. Fins i tot dels secundaris. Entre els protagonistes, m'agrada especialment l'Oriol Pla, que interpreta Juli Soleràs, desencantat, nihilista, inconformista. I, és clar, la Núria Prims en el paper de la carlana. També Marcel Borràs, l'altra punta del triangle amorós -o és un doble triangle?, està molt bé en el paper del Lluís, un jove idealista al qual les circumstàncies -la guerra i la passió envers la Carlana-, el desperten -i de quina manera!-, dels seus somnis a la dura realitat. Al final serà la Carlana qui, filant la seva teranyina, els destrueix a tots per preservar els seus interessos.

Un cop acabada la visió de la pel·lícula, corro a la meva llibreria a rescatar l'excel·lent novel·la de Joan Sales per tornar-la a llegir.  

dilluns, 20 de març de 2017

Present. Futur


Acollim el present, amples les ales
del pensament, plantem bandera
per tal que onegi al vent. Vida a la vida.
Amb l'arrel al passat, conquerim el present.
I que ens sigui penyora de futur.





divendres, 17 de març de 2017

Una crònica familiar

F. Xavier Baladia
L'avi Ninus

Després d'escriure “Abans que el temps ho esborri”, on aquest autor ens oferia un retrat impagable de la seva família, una afortunada representant de la burgesia catalana de finals del XIX i principis i mitjans del XX, Xavier Baladia retorna al seu propòsit de reviure el record d'aquells personatges i del seu context sociològic “abans que ho esborri el temps”. Aquesta vegada ens ofereix el retrat del seu avi, Francesc Xavier, a qui anomenaven familiarment Ninus.
Aquesta saga familiar ens fa evident aquell adagi que deia que els avis feien la fortuna, els fills la conservaven i els néts la dilapidaven. Així, hi troben alguns hereus escampa, per exemple el germà gran de la família, o sigui l'hereu, i com el segon fill, el Ninus, va haver de deixar la medicina per ajudar el seu pare en el negoci familiar, la fabrica tèxtil -eren cotoners-. El Ninus i la seva dona Montserrat, la Rat, representen d'aquesta burgesia que va anar-se adaptant als temps: guerra civil, franquisme -amb la consegüent adopció d'un castellà de conveniència-, sense abandonar els seus costums privilegiats: llotja al Liceu, xalet a la Molina, viatges, joies, servei abundant, roba de preu... Una vida que contrasta molt amb la que vivíem la gent treballadors, menestral o pagesa, de la postguerra.

F. Xavier Baladia, en reportar-nos les vivències els seus avant-passats, ens ofereix una radiografia d'aquell període històric, que ell evoca amb una certa nostàlgia. Un lectura molt recomanable, com també ho és la del seu anterior treball -que va ser portat al cinema com “Barcelona, abans que el temps ho esborri”-.  

diumenge, 12 de març de 2017

Primavera


Arreu la primavera
mostra els seus càntics.
Tot reneix, també tu,
petita flor del marge del camí.


dimarts, 7 de març de 2017

La flor de l'ametller


S'omple de noves expectatives
el camí del demà, que ja és avui.
La natura deixondeix la vella saba
i arreu reneix la flor de l'ametller.
Tota ruta és oberta, i tot somni possible.
.El nostre poble i jo abocats al futur.