diumenge, 19 de setembre de 2021

Orenetes


 

S'ajunten les orenetes, nervioses,

aviat alçaran el vol cap a terres del sud.

Cal que se'n vagin perquè, en tornar,

ens facin evident que arriba el temps,

tan desitjat, de primavera.

Torneu, torneu. L'hivern es fa feixuc.

Vivim d'enyoraments i de retorns.

(Foto M. Papaseit)


dijous, 16 de setembre de 2021

Mesquida


 

La llengua és com un cavall de raça bona / que cal conèixer a fons i amb les regnes dins la mà / fer anar a un pas novell / per descriure invistos paisatges / cantar desconegudes músiques / anomenar les coses sense nom / i conquerir les qualitats sonores

Biel Mesquida: Trèmolo

dijous, 9 de setembre de 2021

Temps de verema


 

Tornar és deixar alguna cosa enrere,

i retrobar retalls del temps perdut.

Lluny, al camp, és el temps de verema:

per fer bon vi, cal que mori el raïm.

Tot fuig i tot retorna. Som petits

engranatges de la roda infinita

dels temps.


(Foto M. Papaseit)

dilluns, 6 de setembre de 2021

Adéu

 

Encara no us he dit adéu i ja us enyoro

jardí estimat, passejos ran de mar.

Postes de sol encenent tots els núvols,

amics amats, converses, cels radiants.

Ara la pluja entela la mirada,

i la tardor aguaita a l'horitzó.

No sé quan tornaré.

Fer-se vell és anar aprofitant

espurnes de claror.

                 L'Escala, 3 de setembre.




dilluns, 30 d’agost de 2021

Lluna


La lluna d'agost, ampla i vermella,

emergeix del mar. Un mar historiat

que van solcar grecs i romans.

La mateixa lluna que brilla per tu i per mi,

aliena i mineral. Ja no és la lluna dels poetes

però ens continua enamorant

en la seva distant, freda, bellesa.

24-8-21


dilluns, 23 d’agost de 2021

Estiu


 

Les ones m'acullen, límpides i fresques,

la pell en rep, tremolosa, la carícia.

A la nit, la lluna gairebé plena

enfosqueig la lluor de les estrelles.

Dies i nits se succeeixen, implacables.

Intento retenir el pas del temps

amb parapets de paraules.

dissabte, 7 d’agost de 2021

Lectures


 

Theodor Kallifatides

El passat no és un somni

Aquest autor grec, exiliat a Suècia, va triomfar com escriptor en llengua sueca. I va ser ja gran que va redescobrir la seva llengua natal i va escriure aquest llibre, un testimoni de la seva vida i de la seva manera de creure i de viure. El passat no havia estat un somni sinó una realitat. En aquest fragment recorda la primera vegada que va sentir recitar els grans poemes èpics en llengua grega clàssica, que ja no entenien:

Però llavors va començar. Amb una veu bella, metòdica i rica declamava passatges de la Ilíada i de l'Odissea de la manera com s'imaginaven que ho feia el mateix poeta. (Homer). El text no esdevingué més comprensible, però el ritme ens encisà, la llengua poderosa queia sobre els nostres caps com una àguila, en sentíem batre les ales. Més de vuitanta nois en erecció permanent, confusos i febles, fantasiosos i tímids, vulnerable i espantats, navegàvem amb ell per la mar oberta de les paraules antigues, suàvem amb ell i, quan va acabar, completament esgotat, estàvem igual d'esgotats que ell.” Pg 42-43

La vida continua, diem. Però cada vegada que la vida continua, algú o alguna cosa es queda enrere, s'oblida, i la vida es torna més buida”. Pg 167

Amb aquest relat, l'autor ha fet que la vida, la seva vida, continuï bategant entre nosaltres i ens allunyi de la buidor.

Carme Meix