divendres, 18 de setembre de 2020

Escola


 

S'obren les aules. Remoreig de veus, remoreig d'emocions.

Un nou curs comença. Alegries, decepcions...

Avui mestres i alumnes són els novells herois.

Glòria als valents, hereus d'un món millor!

dilluns, 14 de setembre de 2020

Cotorres

 

L'aire impacient belluga els arbres del carrer,

remoreig suau de fulles dins de la tarda quieta.

Passen dues cotorres cridant, desafinades,

i, per un breu moment, es trenca l'encanteri.




divendres, 11 de setembre de 2020

Diada 20


 

Han emmudit els campanars?

El crit de sotmeten resta apagat?

No sento el vostre alè incitant la revolta.

Resta esmussat el noble anhel de llibertat?

Ànims amics, germans, gent de pau o de gleva,

Catalunya sotmesa delera llibertat!

diumenge, 6 de setembre de 2020

Festa major



Sento dins meu la remor murmuriosa
del l'aigua. El riu, la font, la resposta dels cingles,
el cant dels Goigs percudint en l'aire quiet de la vall,
la dolça verge contemplant els fidels.
I et sento a tu, amiga dels bells dies.
I a tants amics de joventut daurada.
Res s'ha perdut, tot resta en la memòria
com un cant, com un crit, com una ardent pregària.

(Festes de la Mare de Déu de la Fontcalda 2020)


divendres, 4 de setembre de 2020

Premi Catalunya


Li acaben d'atorgar el Premi Catalunya. Per això torno a posar la lectura que vaig fer en el seu moment.



Ngugi wa Thiong'o


LLUITAR AMB EL DIABLE
Memòries de la presó.

L'autor d'aquest llibre és de Kènia, un país africà que va ser colonitzat per anglesos. En Thiong'o ens narra els problemes que, per als nadius, va representar aquesta colonització. I la lluita del seu poble per foragitar-los, amb la repressió que va representar. El problema va ser que la males praxis dels anglesos van ser copiades pels caps de governs africans que els van substituir. Així, ell, entestat en escriure en la seva llengua nadiua, kikuiu, va ser empresonat sense judici en una presó de màxima seguretat. Ens explica les vexacions, les pors, també la solidaritat amb els altres presos polítics durant el seu captiveri. Ell, per sobreviure anímicament, va estar escrivint una novel·la en paper de vàter. En la seva llengua natal, evidentment!
Algunes de les situacions que va viure em fan trobar paral·lelismes amb la nostra situació actual. Un llibre molt ben escrit que m'ha agradat molt. La traductora n'és Josefina Caball.
Una altra cosa que destaca l'autor és el paper dels missioners cristians, que considera, amb raó, aliats al poder colonial. El lema que els inculcaven:
Confiar i obeir,
perquè no hi ha altre camí
per fer feliç Jesús
sinó confiar i obeir. (Als anglesos, naturalment!)

diumenge, 30 d’agost de 2020

Avui, de tornada a casa



Quin crit d'alerta respondrà al meu crit?
S'han apagat de sons totes les goles?
Cap gonfanó ja no tremola al vent?
On sou germans? La llibertat espera
amb totes les banderes desplegades!

(Això ho escrivia fa pocs dies, i avui he obtingut la resposta a l'autopista)


dijous, 27 d’agost de 2020

Nostàlgia



La nostàlgia és un cavall desbocat
que et porta cap a mons periclitats
on la boirina enterboleix records
i ressuscita frases oblidades.
M'aferro a la crinera per no caure
dins del parany, cruel, dels esbarzers.
Cap príncep blau acudirà al rescat
de la vetusta dama que un dia fou princesa.