dimarts, 30 d’agost del 2011

Platja de Riells



Últim dia a l'Escala. La platja de Riells espera composta i endreçada l'arribada dels turistes que la treguin del seu ensonyament. Mentrestant, reposa. Mar en calma absoluta en aquesta hora plàcida del matí. Areny net. Temperatura ideal. Però ha arribat l'hora dels adéus. Res no dura per sempre. Sobretot la bona vida! Com deia en un poema meu:
"Res no és etern, i tot els que se'n dóna
se'ns retorna enyorança a flor de pell."

dissabte, 27 d’agost del 2011

Comiat de l'Escala



La bunganvil·lea encén la flama
d'un lila intens.
Remor de veus
de tramuntana.
La mar dibuixa ones d'escuma
d'un blanc salvatge.
Tot és en dansa
dins la pineda.
El vent difon
música incerta.
El vol erràtic de les gavines
tanca una crònica
d'humil essència.
Sense herois. Sense gesta.

dimecres, 24 d’agost del 2011

Monells



Monells és un dels pobles més bonics de l'interior de l'Empordà, un lloc on el temps sembla haver-s'hi adormit. Els carrers, en calma, potser esperen el toc de fada que els desperti de les seves ensonyacions. Tan a prop i tan lluny de la costa!

diumenge, 21 d’agost del 2011

La Costa Brava secreta


A la Costa Brava encara hi ha racons secrets que conserven l'encant d'altres èpoques. És com si el temps s'hi hagués aturat. Un d'aquest racons, a tocar de mar, és Sant Martí d'Empúries. Ningú diria que està situat a la costa, formant part del municipi de l'Escala, un poble que, com tots els de la costa catalana, ha crescut d'una manera desorbitada. Massa contrucció. Sortosament, llocs com Sant Martí conserven la gràcia del que havien estat aquests pobles vora el mar, amb carrerons recòndits, i una església preciosa. Fa anys, amb les obres del clavegueram, es van malmetre uns pins magnífics que ombrejaven la placa. Ara hi creixen uns arbres -acàcies?- sense gaire personalitat, i s'hi han hagut de posar tendals. Quina llàstima! Hem d'aprendre a valorar el que tenim i no degradar-ho més; en aquest aspecte, la crisi immobiliària potser farà canviar aquest creixement especulatiu que ho malmetia tot.

dijous, 4 d’agost del 2011

Capvespre als Aiguamolls


Vaig als Aiguamolls de l'Empordà amb el Ramon i la Rosa Maria. El cel amenaça pluja, que es concreta amb quatre gotes mal comptades. Les llaunes són gairebé totes buides, i hi ha poques aus, alguns bernats pescaires, martinets, ànecs i, sobretot, cigonyes. Se sent cantar algun ocell. I és agradable passejar entre la vegetació. Una bonica posta de sol posa el colofó a una tarda molt agradable.