divendres, 10 de juliol del 2015

Poemes 2015


Xardor. El sol,
implacable,
sembla recordar-nos
que som vulnerables.


El jardí de les paraules és avui silenciós.
Cauen fulles de l'arbre dels records;
abans d'arribar al sòl,
es tornen cendra.


No hi camins de fuga.
Només dreceres incertes
que no se sap on van.
Deambular perpetu de les hores.


Hostes del meu record
viatgers perpetus
ombres que vau ser fites
conjuro els vostres noms
i només en ressonen els ecos,
distants, al fons del cor.

dilluns, 6 de juliol del 2015

Pasqua


Diuen que el sant pare Francesc està estudiant posar la setmana santa en una data fixa per fer-la coincidir amb la dels altres cultes cristians, per exemple els ortodoxos. I també per regular les vacances escolars i facilitar la contractació d'hotelers, agències de viatges etc. etc. Segur que a aquest sector els semblarà molt bé. Cada any la setmana santa els mateixos dies, equidistant entre les vacances d'estiu i les de Nadal, els facilitarà molt les coses.
Antigament, i en moltes cultures, en la musulmana i la jueva es manté, el calendari estava regulat pels cicles de la lluna. Quan es va imposar el calendari actual, però, s'adopta el cicle solar, més regular. Només la setmana santa continuà amb la tradició jueva, que era lunar i pastoral. (Era l'època que es traslladaven els ramats) La pasqua jueva se celebrava la primera lluna plena que segueix l'equinocci de primavera. Que és la que hem heretat. Per això, en aquestes dates, la lluna brilla plenament enmig del cel primaveral.
Ja sé que tot canvia i que tots ens hem d'adaptar a l'era tecnològica actual, que tot ho vol regulat i compartimentat. Però, què voleu que us digui, a mi m'agrada que la setmana santa i la pasqua es regeixin pel cicle de la lluna -que és també el dels embarassos, les marees i molts altres cicles de la natura vegetal-. Un calendari que t'obliga a mirar cada any si la pasqua “cau” alta o baixa, cosa que no deixa de tenir el seu encant.

dimecres, 1 de juliol del 2015

Per què vull la independència?



Estic convençuda que tard o d'hora Catalunya serà independent perquè aquesta és l'aspiració de tots els pobles (la llibertat de ser i manifestar-se tal com són). Ara bé, el problema, per a mi, és que si triguem gaire jo no ho podré veure. Vaig néixer el 37, en plena guerra incivil en un poble tan castigat com Gandesa. Vaig viure sota el franquisme: restricció de llum, pa de racionament, alliçonament castrador: “Por el Imperi hacia Diós”, prohibició de la llengua a qualsevol nivell oficial o culte: publicacions, predicació al temples, ensenyament escolar, ràdio, tele més endavant...
Per sort, al poble conservàvem la nostra llengua ancestral, tan antiga com expressiva: gojos a les marededéus o els sants, dites populars, refranys, jocs infantils, tradicions... tot el que bé o malament els nostres iaios van saber preservar. I que nosaltres tenim l'obligació de passar als nostres néts.
Ara tenim una ocasió única. No s'hi valen picabaralles interessades ni egoismes personalistes. Hem d'anar a totes. I hi he d'anar junts. No ens barallem entre nosaltres, si us plau, la divisió ja la fomenten prou els altres!