dissabte, 16 de desembre de 2017

En dies com avui


En dies com avui, sento vibrar, callades,
dins del fred del silenci, les paraules alades
que mai no et podré dir. Tremolen
en l'aire de la tarda, tan curta de desembre.
I evoquen les carícies de les mans i dels llavis
sobre la pell oferta. Tan lluny i tan properes!
Petites papallones del desig
tracen rutes alades dins del globus captiu
del pensament. I moren al caire de la llum.



divendres, 8 de desembre de 2017

Albada nova


Per on arribarà l'alba que espero?
Són roges les clarors d'aquest capvespre
que anuncien forts vents, o potser pluja
per abeurar la set que avui asseca
les fonts. I retornar la vida i la rialla.

El gall del campanar, gira que gira. 


dissabte, 2 de desembre de 2017

Gris


El dia és gris, i són grises les hores
que s'arrosseguen lentes, obstinades,
mudes. El déu misericorde de la pluja
resta en silenci dins la tarda grisa.


dilluns, 27 de novembre de 2017

Lectures


PÀTRIA
Aramburu

Acabo de llegir aquesta exitosa novel·la, que té per tema la problemàtica del País Basc durant els anys de la lluita armada d'ETA. Una història vista a través de dues famílies veïnes, l'una amb el pare assassinat per aquesta organització i l'altra amb un fill empresonat per haver-hi pertangut. L'acció -capítols curts i molt vius-, va fent salts cronològics amunt i avall per anar posant el focus en els diferents personatges. (Sembla que, per a ser modern, no pots escriure de manera lineal, què hi farem!).
A favor de l'autor diré que està molt ben escrita, fent servir un llenguatge que -almenys vist des d'aquí- s'acosta molt a la manera de parlar dels bascos. Un llenguatge molt expressiu que li dona caràcter de versemblança.
En contra, que, tot i que sembla voler mantenir-se imparcial, se li nota molt el punt de vista diguem-ne “espanyol”. No voldria justificar els etarres -cap violència és justificable-, però ell ens els presenta poc més que de curts de gambals. (En certa manera abduïts, com en diuen ara). En fi tot som presoners, jo també, dels nostres prejudicis.


dimecres, 22 de novembre de 2017

Fulles


Trepitjo fulles mortes.
Cruixen sota el meu peu, encar senceres,
i alegren el meu pas, en l'hora baixa.
Demà seran adob i riu de saba


camí de convertir-se en brots de vida.

.

diumenge, 19 de novembre de 2017

Les meves lectures


OBABAOAK
Bernardo Atxaga

Esperava una altra cosa d'aquest llibre tan celebrat, i que va servir per dona a conèixer el seu autor fora del País Basc gràcies a less traduccions en altres idiomes. Un paisatge una mica oníric, poètic de la seva infantesa. Però el que explica, de fet, són una colla de contes o narracions, alguns enllaçats, els altres no, que poden passar a qualsevol part del món. L'autor, en un del seus apartats fa un elogi del plagi com un anar a retrobar les fonts de la literatura universal. Una tradició que cal anar reinterpretant. En certa manera, li dona la raó a Pla que deia que tota literatura que vol ser absolutament original és dolenta. Que formem part d'una tradició i aquesta ens ha de ser la nostra guia.

Un cop superat l'obstacle que representaven unes expectatives no assolides, els relats, la manera de presentar-los amb una certa ironia, tot aquell món que ens presenta Atxaga, t'acaba atrapant. La llàstima és que no puguem llegir-lo amb la seva llengua original, l'euskera. Atxaga ens explica, a la justificació, les dificultats de la seva generació per fer d'aquesta llengua un instrument dúctil, modern, que servís per crear i consolidar una generació de lectors.     

dilluns, 13 de novembre de 2017

Enyor



Avui fa fred. Enyoro
dies de primavera, quan la vida
m'era punt de partida enlluernador
i al meu voltant s'obrien flors enceses.
El seu olor perfuma, encara ara,

els dies hivernals del meu l'avui.   

diumenge, 5 de novembre de 2017

Memento


Íntim, el moment abasta mons ignots
dins de la solitud on resto en calma.
Fora, remor de lluita i de neguit.
L'espera del miracle es fa molt llarga.
Per on vindrà el remei?
Dins la foscor albiro un punt de llum.


dimarts, 31 d’octubre de 2017

Dies convulsos



Dies convulsos. Passions a flor de pell.
Sabrà el nostre poble estar a l'alçada
de tants herois d'antany? Demano per ells
la valentia extrema
dels que aturen els cops sense tornar-s'hi.


dilluns, 23 d’octubre de 2017

Esperança


M'aferro a l'esperança.

Som, i vam ser, i serem,

contra els udols dels llops

i el belar, llagoter, dels anyells.


dijous, 19 d’octubre de 2017

Pluja


Pluja amiga, fecunda els nostres camps,
revitalitza els nostres rius
i purifica l'aire. I les ments.
Perquè necessitem viure i respirar
per construir el demà, que volem viure
en pau i llibertat.

.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Esperança


Un poble que té fe en si mateix,
memòria del passat,
i voluntat de ser
sobreviurà.



(La foto és del Camí de Sant Jaume, en solidaritat amb el poble gallec.)

dimecres, 11 d’octubre de 2017

Amunt


De vegades, necessitem aturar-nos per contemplar
el camí recorregut i per agafar nou alè.
Sense deixar, però, d'assumir
el risc de la pujada.
.


dimarts, 3 d’octubre de 2017

1-2 d'octubre




Aixequem, ben altes, les mans
per aturar l'embat de la barbàrie.
Colze a colze avancem
fins la fita més alta.
I demà serem lliures!

...


dijous, 21 de setembre de 2017

Amunt


Amunt la llibertat com a senyera.
I el cor obert, i a la cara un somriure.
Volem viure
la mà amb la mà amb la pàtria sencera.

..


dissabte, 16 de setembre de 2017

Cim


M'entrego, obertament, a l'esperança.
El dia ja no és lluny. I s'endevina
entre clarors velades l'alta cima.
Hi arribarem cansats de la pujada
entre esvorancs, on el perill assetja.

Però amb el cor reblert de nova saba.
.. 

divendres, 15 de setembre de 2017

Rambla i Fira del LLibre

 Tot i la pluja, la Rambla era ben plena de gent.

 El meu homenatge a les víctimes.
 La fira
 Cel amenaçador
Tot i el temps, molta gent per escoltar Jaume Cabré, Premi Trajectòria 2017

dimarts, 12 de setembre de 2017

Diada (selecció de fotos)





Com sempre, pacífica i multitudinària.

dilluns, 11 de setembre de 2017

Diada


I tornem amb reclam de senyeres
a la conquesta de la llibertat. 
.

dissabte, 9 de setembre de 2017

Corrent avall


Escric a raig Com si ajuntant paraules
pogués aferrar un tot
que se m'escapa
corrent avall del temps.
.

.  

dilluns, 4 de setembre de 2017

Retorn


Viure és anar desgranant instants.
Atresorant records.
Sentint-se part indestriable
de l'univers.

.

dimecres, 30 d’agost de 2017

Vent de ponent


Bufa el vent i s'endú
les fulles seques de la buguenvíl·lea
avall, cap a mar. Potser demà
les tornarà la tramuntana.


divendres, 18 d’agost de 2017

Dol


Dol. La Rambla plora
avui. Tot Catalunya plora
amb un dolor, sentit,

sense paraules. 

dijous, 10 d’agost de 2017

Tramuntana


La tramuntana ha encès núvols de posta
agosarats.
Lent, el capvespre, enravenat de porpra,


passa avall.

diumenge, 30 de juliol de 2017

Desig


Delejo llibertat, albes enceses
i vespres encalmats. El pa a la taula
i el vi de l'amistat.
Delejo ser qui sóc. Ales obertes
i, a l'horitzó, camins reblerts de pau.


dilluns, 24 de juliol de 2017

divendres, 14 de juliol de 2017

Calor



Els dies s'allargassen insomnes.
L'home del temps pronostica calor.
(I això sempre ens sorprèn tot i que som estiu).
Els núvols, inconsistents, es desplacen
vers l'horitzó. I s'enduen, àvars,
la promesa, incompleta, de pluja.


divendres, 7 de juliol de 2017

El mar


El mar m'acull. Calma al sorral.
Riell d'ones amb trànsit infinit.
Xiscle agut de gavians.
Juliol obre les portes
als llargs dies d'estiu.


dijous, 29 de juny de 2017

Cireres


En somnis, no sé si desperta,
em trasllado a aquell món d'encanteri
entre mores morades i cireres madures.
La saliva té gust de fruita, la teva boca
té gust de fruita. El temps antic té gust de fruita.
De sobte en desperto. O potser és ara que estic dormint.
I tot em sembla gris, sense gust ni substància.

Als dits m'hi resten taques de foscor.   

divendres, 23 de juny de 2017

Nit de Sant Joan


Noves fogueres tornen
a il·luminar la nit.
Les velles són ja cendra.
I oblit.
Els ulls dels xiquets reflecteixen
la meravella d'un foc
que reneix per a ells lluminós


de certeses.

.

dimarts, 20 de juny de 2017

Stevenson


D.E. Stevenson
EL LLIBRE DE LA SENYORETA BUNCLE

Aquesta és una història escrita amb un fi humor anglès -ho hauria de dir escocès?-, en què la narradora explica els efectes que causa sobre un petita comunitat rural del seu país la lectura d'un llibre que -tot i canviar-ne els noms-, descriu el seu veïnat d'una manera tan real que s'hi poden reconèixer -i és clar, enutjar-s'hi!-.

Un llibre, el d'aquesta autora, que es llegeix amb el somriure als llavis, cosa molt d'agrair. La bona traducció, a càrrec de Marta Pera Cucurell, queda destacada a la coberta, tal com reivindiquen aquests soferts -i molts cops negligits- treballadors de la llengua.    

divendres, 16 de juny de 2017

Corpus 2017



L'ou com balla, immaterial i ingràvid,
ens recorda
que avui és Corpus. Pels camps, la ginesta
floreix, testimoni fidel

d'antigues tradicions.  

.

diumenge, 11 de juny de 2017