divendres, 18 d’agost de 2017

Dol


Dol. La Rambla plora
avui. Tot Catalunya plora
amb un dolor, sentit,

sense paraules. 

dijous, 10 d’agost de 2017

Tramuntana


La tramuntana ha encès núvols de posta
agosarats.
Lent, el capvespre, enravenat de porpra,


passa avall.

diumenge, 30 de juliol de 2017

Desig


Delejo llibertat, albes enceses
i vespres encalmats. El pa a la taula
i el vi de l'amistat.
Delejo ser qui sóc. Ales obertes
i, a l'horitzó, camins reblerts de pau.


dilluns, 24 de juliol de 2017

divendres, 14 de juliol de 2017

Calor



Els dies s'allargassen insomnes.
L'home del temps pronostica calor.
(I això sempre ens sorprèn tot i que som estiu).
Els núvols, inconsistents, es desplacen
vers l'horitzó. I s'enduen, àvars,
la promesa, incompleta, de pluja.


divendres, 7 de juliol de 2017

El mar


El mar m'acull. Calma al sorral.
Riell d'ones amb trànsit infinit.
Xiscle agut de gavians.
Juliol obre les portes
als llargs dies d'estiu.


dijous, 29 de juny de 2017

Cireres


En somnis, no sé si desperta,
em trasllado a aquell món d'encanteri
entre mores morades i cireres madures.
La saliva té gust de fruita, la teva boca
té gust de fruita. El temps antic té gust de fruita.
De sobte en desperto. O potser és ara que estic dormint.
I tot em sembla gris, sense gust ni substància.

Als dits m'hi resten taques de foscor.   

divendres, 23 de juny de 2017

Nit de Sant Joan


Noves fogueres tornen
a il·luminar la nit.
Les velles són ja cendra.
I oblit.
Els ulls dels xiquets reflecteixen
la meravella d'un foc
que reneix per a ells lluminós


de certeses.

.

dimarts, 20 de juny de 2017

Stevenson


D.E. Stevenson
EL LLIBRE DE LA SENYORETA BUNCLE

Aquesta és una història escrita amb un fi humor anglès -ho hauria de dir escocès?-, en què la narradora explica els efectes que causa sobre un petita comunitat rural del seu país la lectura d'un llibre que -tot i canviar-ne els noms-, descriu el seu veïnat d'una manera tan real que s'hi poden reconèixer -i és clar, enutjar-s'hi!-.

Un llibre, el d'aquesta autora, que es llegeix amb el somriure als llavis, cosa molt d'agrair. La bona traducció, a càrrec de Marta Pera Cucurell, queda destacada a la coberta, tal com reivindiquen aquests soferts -i molts cops negligits- treballadors de la llengua.    

divendres, 16 de juny de 2017

Corpus 2017



L'ou com balla, immaterial i ingràvid,
ens recorda
que avui és Corpus. Pels camps, la ginesta
floreix, testimoni fidel

d'antigues tradicions.  

.

diumenge, 11 de juny de 2017

dijous, 8 de juny de 2017

Clarissa

CLARISSA
Stefan Zweig


Aquesta és una novel·la tardana d'aquest gran autor austríac, que va fruir d'una gran popularitat. I que va haver de morir a l'exili a causa del nazisme per ser d'origen jueu (tot i ser un autor de fama mundial van cremar i prohibir els seus llibres). En aquesta història, commovedora, ens parla de Clarissa, filla d'un militar austríac, que s'enamora a Lucerna d'un jove mestre francès. La primer guerra mundial, la del 1914, separarà els amants. Aquest argument, que en mans d'un autor menys bo podria esdevenir un fulletó, en mans de Zweig es converteix en una història tendra, desencantada. I, com totes les seves, magistralment escrita.  

diumenge, 28 de maig de 2017

La nostra parla


Anton Monner
“Vocabulari de la Terra Alta”
Per si no n'hi hagués prou amb la seva monumental “Història de Gandesa, Cruïlla de Camins”, “Gandesa i la Fontcalda”, “Toponímia de Gandesa i el seu terme municipal” i tants altres llibres i articles de divulgació i d'opinió, l'Anton Monner ha publicat una altra obra magnífica, el “Vocabulari de la Terra Alta” en el qual recull paraules i expressions característiques de la parla de la nostra comarca. I ho fa d'una manera al mateix temps didàctica i amena que m'ha recordat l'estil del “Diccionari Alcover-Moll”. Encara que sigui un llibre de consulta, fullejant aquest “Vocabulari” t'hi pots passa estones molt grates i molt enriquidores. Els gandesans i els terraltencs tenim amb aquest autor un deute impagable. Que per molts anys ens pugui seguir instruint! Les il·lustracions, molt suggestives, han anat a càrrec d'Àngels Cid. A tots dos la meva més sincera enhorabona!



dissabte, 27 de maig de 2017

Camins de Gandesa



Camino per camins mai no oblidats
entre ametllers en fruit, els marges esmaltats
de rutilants roselles. Aspiro l'aire net, i sento
la piuladissa dels ocells, el bugonar
dels insectes, la calidesa del sol. La constant
reinvenció de la natura.
Adelerades, les orenetes, s'apropen als nius
amb la pitança per als menuts que esperen.
Retorno lentament, m'acompanya
el torrent dels records. La meravella
de ser un part del Tot, immersa en el moment.

dimarts, 23 de maig de 2017

Plaça de l'església


Plaça quieta, recollida sota l'ombra
amatent del campanar.
Les hores sonen lentes.
El temps sembla adormit.
La vida passa avall.

(Dibuix de l'Eduard Barrobés)


dimecres, 17 de maig de 2017

Plaça


Des del balcó de casa veig l'espilleig inconstant
de la llum jugant sobre la superfície de la plaça.
Els arbres de capçades d'un verd nou i brillat,
l'envolten protectors. I els pilons de pedra
desgastats per l'ús, inviten al repòs i a la xerrada.
Mentre els xiquets d'ara juguen adelerats
sense pensar com n'és, de breu, la vida. 


dijous, 11 de maig de 2017

Lectures Sant Jordi 2

Sergei Dovlàtov
El Parc


Després de llegir La Maleta, que em va agradar força, vaig decidir llegir més llibres d'aquest autor rus exiliat als EUA, així que, aquest Sant Jordi em vaig auto-regalar El Parc, acabat de publicar per “labreu edicions” i molt ben traduït per Miquel Cabal Guarro. En aquest llibre, l'autor ens narra la història d'una mena d'alter ego seu, un tal Boris Alikhànov, escriptor divorciat i sense feina, que un estiu decideix fer de guia turístic al parc Puixkin. En aquest llibre, com en l'anterior, retrobem una sèrie de personatges molt peculiars, molt russos -recorden els de Txejov-, descrits d'una manera irònica i brillant, així com els diàlegs amb que s'hi embranca. El protagonista busca la pau, no obstant aquesta pau és trencada per una vista inesperada que el torna a la seva crua realitat. Dovlatov va néixer el 1941 i va morir als 49 anys. Les seves narracions, que li van valdre ser invitat a deixar el seu país, i que van ser publicats als EUA, són actualment llegides i celebrades a Rússia. Són paradoxes del destí!  

dissabte, 6 de maig de 2017

Lectures post Sant Jordi. Argelagues.



Aquesta és la primera novel·la de la periodista Gemma Ruiz, que treballa a TV3, cosa que, suposo, ha contribuït a la publicació i difusió de la seva opera prima. Una obra que, dit sigui de passada, no aporta gaire gran cosa a la literatura. Ruiz pren per protagonistes de la seva història tres dones, dues treballadores arribades a Sabadell des dels pobles respectius que nodreixen les files de les obreres del tèxtil, abans i després de la guerra civil, i la filla d'una d'elles, modista. Fa l'efecte que l'autora s'ha inspirat en la vida de les seves àvies.

La trama és senzilla, sense cap línia de tensió que li doni força narrativa. Tot llisca sense gaires estridències ni grans daltabaixos. Potser com la vida de la majoria de la gent. Això sí, la llengua està molt treballada i força ben aconseguida. Per a mi, aquesta ha estat la part més interessant de la lectura.       

dimecres, 3 de maig de 2017

Rosa


L'encant, efímer, de la rosa
consisteix a no saber
que demà
                    serà desclosa.



.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Arbres


Un sol líquid desdibuixa
l'ombra del arbres. Alta la copa
i al cim

rastres de llum entre les tendres fulles.


dimarts, 25 d’abril de 2017

Llegint


EL SIGLO DE LAS LUCES d'Alejo Carpentier

Feia anys que havia llegit aquesta novel·la, que ara he rellegit i m'ha entusiasmat tant com ho va fer llavors. Era l'època del boom sud-americà, en què triomfava García Márquez i el seu “Cien años de soledad”. Però jo preferia aquest autor cubà, al qual, el gran èxit del colombià va eclipsar. Alejo Carpentier (1904-1980) escriu també d'una manera barroca, amb un castellà prodigiós, però el que en Márquez és realisme màgic, aquí és realisme autèntic escrit d'un manera diguem-ne màgica. A través d'un personatge real, Víctor Hugues, ens narra com la revolució francesa, amb totes les seves llums i les seves crueltats va arribar a les Antilles. Amb les noves proclames de llibertat, igualtat i fraternitat, van arribar la guillotina, els abusos i l'arbitrarietat -a mesura que els esdeveniments es desenvolupaven a França: ascensió i caiguda dels girondins, o dels jacobins, fins a l'arribada -i caiguda posterior de Napoleó-. Tots els canvis efectuats a París eren imitats i magnificats a les illes colonitzades pels francesos: Guadalupe, Saint Domingue (Haití), Cayena... Així, es va promulgar l'abolició de l'esclavitud per, més endavant, tornar-la a establir, amb tota la crueltat necessària per reduir una població que ja se sentia lliure. Els europeus, a més dels seus edicte i lleis, hi portaren malalties que van fer estralls entre els nadius.


En fi, una història molt alliçonador servida amb un estil meravellós. Si no l'heu llegida, no dubteu a fer-ho. És una grandíssim novel·la. I tota una lliçó dels efectes nefastos que el progrès mal aplicat pot arribar a produir

diumenge, 23 d’abril de 2017

Sant Jordi


El cavall de Sant Jordi potser es va espantar
davant del drac,
però el seu genet el dominà amb mà segura.
La princesa bé s'ho valia.

      (Apliquem-nos el conte)

divendres, 21 d’abril de 2017

Pasqua



Pasqua s'omple de ressons de la vida que esclata
en cada arbre, en cada flor o matoll.
Per l'horitzó precís, navega
la vela blanca que se m'endú, lleugera,
cap a l'indret remot on recalen els somnis.





divendres, 7 d’abril de 2017

Evocació


Evoco sons, perfums, aurores i capvespres
de llum evanescent. La tarda flueix, lenta.
Cada minut, un record que es disgrega
dins la xarxa infinita del temps.





dimarts, 4 d’abril de 2017

Aniversari


Avui floreixen per a tu les roses
de l'abril. La vida bat intensament
dins del cor, amiga d'hores calmes.
Els anys són un replà d'on contemplem

l'encès fulgor del sol quan va a l'ocàs.  



diumenge, 2 d’abril de 2017