OBABAOAK
Bernardo Atxaga
Esperava una altra cosa d'aquest llibre
tan celebrat, i que va servir per dona a conèixer el seu autor fora
del País Basc gràcies a less traduccions en altres idiomes. Un
paisatge una mica oníric, poètic de la seva infantesa. Però el que
explica, de fet, són una colla de contes o narracions, alguns
enllaçats, els altres no, que poden passar a qualsevol part del món.
L'autor, en un del seus apartats fa un elogi del plagi com un anar a
retrobar les fonts de la literatura universal. Una tradició que cal
anar reinterpretant. En certa manera, li dona la raó a Pla que deia
que tota literatura que vol ser absolutament original és dolenta.
Que formem part d'una tradició i aquesta ens ha de ser la nostra
guia.
Un cop superat l'obstacle que
representaven unes expectatives no assolides, els relats, la manera
de presentar-los amb una certa ironia, tot aquell món que ens
presenta Atxaga, t'acaba atrapant. La llàstima és que no puguem
llegir-lo amb la seva llengua original, l'euskera. Atxaga ens
explica, a la justificació, les dificultats de la seva generació
per fer d'aquesta llengua un instrument dúctil, modern, que servís
per crear i consolidar una generació de lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada