dissabte, 31 d’octubre del 2015

Tradicions



Ja som a Tots Sants i, com cada any, els fantasmes del Halloween ens sotgen des de cada cantonada. Quan no és la verduleria, és el gimnàs o els anuncis de la tele. L'any passat, que era a l'Escala, em va sobtar la corrua de nens que corria pel poble amenaçant el personal si no els donaven caramels amb un frase estúpida, al més pur estil americà. I, any rere any, els nostàlgics de les tradicions, com jo mateixa, fem una defensa aferrissada de la castanyada. Però em sembla que ho tenim fotut. Als petits, i a molts grans, els agrada molt disfressar-se de fer por per riure's de la por. Així que acabaran convivint, som un poble pragmàtic, el Halloween i la castanyada. Com conviuen el dinar de Nadal i el sopar de “Nochebuena”. Són els designis dels temps!

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Poesia 2015. Tardor


 
La claror d'aquells estius, de llum perfecta.
El gust de préssec, la dolçor del llavi
tacat d'olor de gust de la cirera.
I el deler dels camins on em perdia.

Però ara som al temps de les magranes
i la dolçor aspriva dels codonys.
Un temps que invita a l'abraçada tèbia
i l'eterna complanta dels retorns.

divendres, 23 d’octubre del 2015

La papallona negra




Entre els que em compro, els que em regalen, els que em deixen, els que agafo a la biblioteca i els que em baixo amb l'ebook, déu n'hi do els llibres que m'empasso -sempre en tinc començats més d'un i més de dos, que agafo i deixo depenent del temps disponible i la predisposició mental-. Deu de ser per venjar-me que, de joveneta, em prohibien llegir amb l'advertiment que el llegir em faria perdre l'escriure. Al contrari, com més llegeixo, més ganes d'escriure tinc! Són les meves dues grans passions.
Per aquest fet, de vegades, se m'ajunten llibres que tenen una temàtica similar, o que guarden alguna semblança. Darrerament el d'una autora anglesa -”de cuyo nombre no quiero acordarme”-, i aquest llibre de Pladevall. Em refereixo al fet dedicar un bon nombre de pàgines a explicar-nos amb pèls i senyals, un coit. El primer, el vaig llegir en diagonal buscant una trama inexistent més enllà de la descripció eròtica del fet, explicat des del punt de vista de la protagonista, amb una exclamacions i unes frases dirigides al mascle tan rematadament cursis, que van acabar produint-me hilaritat, cosa que no deu ser el que es proposava l'autora. El protagonista, a més de guapo, sexi -li dedica aquest adjectiu una colla de vegades-, bon tipus, ric i triomfador -no és Grey!-, fa l'amor de tal manera que li pot arribar a produir a la dona fins a tres orgasmes per sessió, abans de deixar-se anar ell, que ja és autocontrol!
En el llibre de Pladevall, que comença explicant la vida a pagès en un pla costumista, tot canvia de cop quan apareix l'atracció sexual entre els dos protagonistes que s'acaben de conèixer. Aquí també es dedica pàgines i pàgines a explicar-nos el comportament amatori de la parella, en sessions intensives de sexe creatiu. També aquí el noi aguanta com un campió. En aquesta relació no se'ns descriu què pensen, de què parlen -si és que arriben a parlar-, els protagonistes, només els seus encontres i les diverses maneres d'excitar-se mútuament.
Potser el que salvaria aquest llibre de Pladevall seria el final -no sé si dir-ne moralitzant-, però no hi ha sorpresa perquè des de la primera pàgina del llibre ja ens fa saber com acaba. Potser la moralina, si n'hi ha, és fer patent que aquests esclats encesos de passió, si s'apaguen sobtadament d'una manera unilateral, poden causar en el que encara hi està enganxat, una veritable catàstrofe anímica.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Poesia 2015




 
En dies com avui, sento nostàlgia
de tu i de mi, dels dies que escoltàvem
l'arpegi de les notes que polsaven
les mil arpes del vent, èbries de pluja.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Tess


-->
TESS DELS URBERVILLES
De tant en tant, per higiene literària, recupero els clàssics. Ara mateix acabo de llegir Tess dels Urberville, de Thomas Hardy, publicada el 1891.I traduïda al català per A. C. Jordana.
Aquest llibre ens explica una història que, com sol passar en aquest autor, té un final tràgic. Ell, com la Jane Austen, fa una dissecció del seu temps, però el que en l'escriptora és una crítica amable -als seus llibres sempre s'acaba imposant una mena de justícia romàntica-, en Hardy tot és dur, acerat. No té compassió per als seus pobres personatges ni per als soferts lectors que compartim els seus patiments. Tant en Jude l'obscur com en aquesta història, una mena de cec determinisme -classe, convencions socials, creences etc.-, arrossega fatalment els protagonistes fins a la destrucció.
Magnífic el personatge de Tess, tan forta i tan fràgil al mateix temps, capaç d'estimar d'una manera total, sense dubtes, al contrari d'Àngel Clare, que interposa tota mena de prejudicis i traves morals al seu amor. Amb aquest obra, Hardy demostra que està a favor del dret de la dona a equivocar-se, igual que l'home, i ser perdonada. Però la societat del moment no es mirava les faltes dels homes i de les dones amb els mateixos ulls. En això, almenys a occident, hi hem guanyat força. Avui, un drama com el que protagonitzen Clare i Tess seria impensable.
Un cop llegit el llibre, vaig tornat a mirar Tess, la pel·lícula de Roman Polanski del 1979, basada en el llibre de Hardy. És una molt bona versió i reprodueix molt bé l'atmosfera de l'Anglaterra rural de l'època, amb una fotografia dels exterior de tons boirosos molt encertada. Preciosa la Tess que interpreta Nastassia Kimski, que reflecteix tots els sentiments del personatge d'una manera commovedora. Com la novel·la, l'acció comença amb una dansa campestre per celebrar el maig amb tot de noies del poble vestides de blanc. Un paradís idíl·lic, que tindrà com a colofó Tess i Clare avançant enmig de dos policies a cavall, sabent què els espera al final del camí.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

Octubre


 
Octubre du ressons de vent i pluja
i d'olor fermentada del celler.
L'adéu al temps d'estiu l'escriu la fulla
morint sobre l'asfalt, gris, del carrer.

dijous, 8 d’octubre del 2015

Joc de trons


-->
Joc de trons

Sí, ho confesso, aquest hivern passat vaig llegir “Cançó de foc i de gel”, (“Joc de trons” a la tele), o sigui que em vaig empassar els sis llarguíssims volums de George R. R. Martin traduïts al català, gairebé sense respirar. I per a acabar-ho de reblar, la meva filla em va baixar els vídeos de la sèrie. Així que hi estic ben enganxada!
En descàrrec meu, diré que els meus fills ja l'havien llegit quan aquí no en parlava ningú i la comentaven entre ells amb entusiasme. Jo no m'hi vaig atrevir perquè llegeixo molt lentament en anglès i m'hi hauria estat un segle. Així que quan la vaig veure disponible per a e-book, vaig baixar-me el primer volum per veure de què anava la cosa. I ja no vaig poder parar.
La trama enganxa perquè l'autor sap dosificar molt bé la part d'intriga. Descabdella les sub-trames i les deixa al punt de tensió màxima, per recuperar-les més endavant. I crea uns personatges potents, molts dels quals se't fan entranyables. Per exemple en Tyrion, que al llibre dibuixa molt més repulsiu que a la sèrie, però tan intel·ligent i amb tant sentit de l'humor que et conquista. O Jon Neu i tota al família dels Starks. Sense oblidar la Daenerys. Sí que hi ha sang i fetge, encara més a la novel·la que a la sèrie de televisió, però no és mai gratuïta sinó ben inserida en la trama, i, com tota la història té un to de faula medievalesca, passa avall prou bé. El que sap greu és la manera com fa desaparèixer sense compassió personatges cabdals, deixant garratibats els seguidors, tant que acabes pensant que en Martin és un sàdic.
Trobo que, a la sèrie de televisió, està molt ben adaptada. Sobresurt, a la meva manera de veure, la tria dels actors que encarnen els diferents personatges. Quan has llegit un llibre, te'n fas una imatge mental tal com els descriu l'autor. I, en veure'ls reencarnats, et poden decebre. No ha estat aquest el cas.
Ja friso per veure els capítols rodats a Girona, encara més perquè sobrepassen la trama dels llibres publicats, així és que ningú no sap cap a on anirà a parar tot plegat.

diumenge, 4 d’octubre del 2015

Sínia


-->
Vella sínia oblidada. Sento
el so sincopat de l'aigua que puja, alliberada.
El pas cadenciós de la mula, cansada.
La suor del pagès que amara tota cosa.
La claror d'aquells estius, que s'han fos en la boira.