diumenge, 4 d’octubre de 2015

Sínia


-->
Vella sínia oblidada. Sento
el so sincopat de l'aigua que puja, alliberada.
El pas cadenciós de la mula, cansada.
La suor del pagès que amara tota cosa.
La claror d'aquells estius, que s'han fos en la boira.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada