-->
Joc de
trons
Sí,
ho confesso, aquest hivern passat vaig llegir “Cançó de foc i de
gel”, (“Joc de trons” a la tele), o sigui que em vaig empassar
els sis llarguíssims volums de George R. R. Martin traduïts al
català, gairebé sense respirar. I per a acabar-ho de reblar, la
meva filla em va baixar els vídeos de la sèrie. Així que hi estic
ben enganxada!
En
descàrrec meu, diré que els meus fills ja l'havien llegit quan aquí
no en parlava ningú i la comentaven entre ells amb entusiasme. Jo no
m'hi vaig atrevir perquè llegeixo molt lentament en anglès i m'hi
hauria estat un segle. Així que quan la vaig veure disponible per a
e-book, vaig baixar-me el primer volum per veure de què anava la
cosa. I ja no vaig poder parar.
La
trama enganxa perquè l'autor sap dosificar molt bé la part
d'intriga. Descabdella les sub-trames i les deixa al punt de tensió
màxima, per recuperar-les més endavant. I crea uns personatges
potents, molts dels quals se't fan entranyables. Per exemple en
Tyrion, que al llibre dibuixa molt més repulsiu que a la sèrie,
però tan intel·ligent i amb tant sentit de l'humor que et
conquista. O Jon Neu i tota al família dels Starks. Sense oblidar la
Daenerys. Sí que hi ha sang i fetge, encara més a la novel·la que
a la sèrie de televisió, però no és mai gratuïta sinó ben
inserida en la trama, i, com tota la història té un to de faula
medievalesca, passa avall prou bé. El que sap greu és la manera com
fa desaparèixer sense compassió personatges cabdals, deixant
garratibats els seguidors, tant que acabes pensant que en Martin és
un sàdic.
Trobo
que, a la sèrie de televisió, està molt ben adaptada. Sobresurt, a
la meva manera de veure, la tria dels actors que encarnen els
diferents personatges. Quan has llegit un llibre, te'n fas una imatge
mental tal com els descriu l'autor. I, en veure'ls reencarnats, et
poden decebre. No ha estat aquest el cas.
Ja
friso per veure els capítols rodats a Girona, encara més perquè
sobrepassen la trama dels llibres publicats, així és que ningú no
sap cap a on anirà a parar tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada