dijous, 8 d’octubre de 2015

Joc de trons


-->
Joc de trons

Sí, ho confesso, aquest hivern passat vaig llegir “Cançó de foc i de gel”, (“Joc de trons” a la tele), o sigui que em vaig empassar els sis llarguíssims volums de George R. R. Martin traduïts al català, gairebé sense respirar. I per a acabar-ho de reblar, la meva filla em va baixar els vídeos de la sèrie. Així que hi estic ben enganxada!
En descàrrec meu, diré que els meus fills ja l'havien llegit quan aquí no en parlava ningú i la comentaven entre ells amb entusiasme. Jo no m'hi vaig atrevir perquè llegeixo molt lentament en anglès i m'hi hauria estat un segle. Així que quan la vaig veure disponible per a e-book, vaig baixar-me el primer volum per veure de què anava la cosa. I ja no vaig poder parar.
La trama enganxa perquè l'autor sap dosificar molt bé la part d'intriga. Descabdella les sub-trames i les deixa al punt de tensió màxima, per recuperar-les més endavant. I crea uns personatges potents, molts dels quals se't fan entranyables. Per exemple en Tyrion, que al llibre dibuixa molt més repulsiu que a la sèrie, però tan intel·ligent i amb tant sentit de l'humor que et conquista. O Jon Neu i tota al família dels Starks. Sense oblidar la Daenerys. Sí que hi ha sang i fetge, encara més a la novel·la que a la sèrie de televisió, però no és mai gratuïta sinó ben inserida en la trama, i, com tota la història té un to de faula medievalesca, passa avall prou bé. El que sap greu és la manera com fa desaparèixer sense compassió personatges cabdals, deixant garratibats els seguidors, tant que acabes pensant que en Martin és un sàdic.
Trobo que, a la sèrie de televisió, està molt ben adaptada. Sobresurt, a la meva manera de veure, la tria dels actors que encarnen els diferents personatges. Quan has llegit un llibre, te'n fas una imatge mental tal com els descriu l'autor. I, en veure'ls reencarnats, et poden decebre. No ha estat aquest el cas.
Ja friso per veure els capítols rodats a Girona, encara més perquè sobrepassen la trama dels llibres publicats, així és que ningú no sap cap a on anirà a parar tot plegat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada