dimecres, 14 d’octubre del 2015

Tess


-->
TESS DELS URBERVILLES
De tant en tant, per higiene literària, recupero els clàssics. Ara mateix acabo de llegir Tess dels Urberville, de Thomas Hardy, publicada el 1891.I traduïda al català per A. C. Jordana.
Aquest llibre ens explica una història que, com sol passar en aquest autor, té un final tràgic. Ell, com la Jane Austen, fa una dissecció del seu temps, però el que en l'escriptora és una crítica amable -als seus llibres sempre s'acaba imposant una mena de justícia romàntica-, en Hardy tot és dur, acerat. No té compassió per als seus pobres personatges ni per als soferts lectors que compartim els seus patiments. Tant en Jude l'obscur com en aquesta història, una mena de cec determinisme -classe, convencions socials, creences etc.-, arrossega fatalment els protagonistes fins a la destrucció.
Magnífic el personatge de Tess, tan forta i tan fràgil al mateix temps, capaç d'estimar d'una manera total, sense dubtes, al contrari d'Àngel Clare, que interposa tota mena de prejudicis i traves morals al seu amor. Amb aquest obra, Hardy demostra que està a favor del dret de la dona a equivocar-se, igual que l'home, i ser perdonada. Però la societat del moment no es mirava les faltes dels homes i de les dones amb els mateixos ulls. En això, almenys a occident, hi hem guanyat força. Avui, un drama com el que protagonitzen Clare i Tess seria impensable.
Un cop llegit el llibre, vaig tornat a mirar Tess, la pel·lícula de Roman Polanski del 1979, basada en el llibre de Hardy. És una molt bona versió i reprodueix molt bé l'atmosfera de l'Anglaterra rural de l'època, amb una fotografia dels exterior de tons boirosos molt encertada. Preciosa la Tess que interpreta Nastassia Kimski, que reflecteix tots els sentiments del personatge d'una manera commovedora. Com la novel·la, l'acció comença amb una dansa campestre per celebrar el maig amb tot de noies del poble vestides de blanc. Un paradís idíl·lic, que tindrà com a colofó Tess i Clare avançant enmig de dos policies a cavall, sabent què els espera al final del camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada