La claror d'aquells
estius, de llum perfecta.
El gust de préssec,
la dolçor del llavi
tacat d'olor de gust
de la cirera.
I el deler dels
camins on em perdia.
Però ara som al
temps de les magranes
i la dolçor aspriva
dels codonys.
Un temps que invita
a l'abraçada tèbia
i l'eterna complanta
dels retorns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada