dimarts, 27 d’octubre del 2015

Poesia 2015. Tardor


 
La claror d'aquells estius, de llum perfecta.
El gust de préssec, la dolçor del llavi
tacat d'olor de gust de la cirera.
I el deler dels camins on em perdia.

Però ara som al temps de les magranes
i la dolçor aspriva dels codonys.
Un temps que invita a l'abraçada tèbia
i l'eterna complanta dels retorns.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada