S’allarguen calmosos els dies
el sol, una bola de foc,
recrema els rostolls.
Les cigales, frenètiques,
es freguen les èlitres
dins del bosc.
Tot invita
a encalçar la frescor.
Enyorem el fred a l’estiu
i, a l’hivern l’escalfor.
Vivim plens d’enyor
del que no tenim.
I així se’n escapen
els breus instants de joia
com estels fugaços
que no tenen retorn.
Cada arbre que crema
són anys de crescuda
feta a poc a poc.
Són anys d’aixopluc
als ocells del bosc.
De donar pitança
als animalons,
oxigen a l’aire
per omplir els pulmons.
De criar pebrassos
pinetells i rovellons...
Cada arbre que es crema
crema tot un món.
En quin moment alat
vindràs
duent una diadema
de violes al cap
i els llavis curulls
de rialles?
Amiga de dolços records,
missatgera d'esperances,
ballarem la dansada
a la Plaça Major,
el temps s'haurà fos
com un grapat de neu
i només en restarà
l'empremta subtil
de les nostre petjades.
Dintre de mi batega
l'estela dels records!
Joc de la xarranca,
de la corda, del pot...
Olors, sabors i tactes,
imatges, tremolors,
el toc greu de campana,
un silenci obagós...
Dintre de mi batega
un cor d'infant que fou.
