dijous, 27 de febrer de 2020

Flors d'ametller



Camino sota ametllers en flor
pel camí ple de llum del Calvari.
Puig Cavaller em fa de sentinella,
i l'aire duu un perfum de mel
que emborratxa les àvides abelles.
Soc a l'aurora dels meus anys.
Papallona inconstant a la recerca
de les espurnes de la joventut.


dilluns, 17 de febrer de 2020

Florida



Soc al vespre encalmat
dels dies del meu viure.
Lluny, els ametllers
comencen a florir.
Dins, pau amb el Tot.
Em tanco enquimerada
en el cor bategant de l'Univers.

divendres, 14 de febrer de 2020

Lectures



Ngugi wa Thiong'o


LLUITAR AMB EL DIABLE
Memòries de la presó.

L'autor d'aquest llibre és de Kènia, un país africà que va ser colonitzat per anglesos. En Thiong'o ens narra els problemes que, per als nadius, va representar aquesta colonització. I la lluita del seu poble per foragitar-los, amb la repressió que va representar. El problema va ser que la males praxis dels anglesos van ser copiades pels caps de governs africans que els van substituir. Així, ell, entestat en escriure en la seva llengua nadiua, kikuiu, va ser empresonat sense judici en una presó de màxima seguretat. Ens explica les vexacions, les pors, també la solidaritat amb els altres presos polítics durant el seu captiveri. Ell, per sobreviure anímicament, va estar escrivint una novel·la en paper de vàter. En la seva llengua natal, evidentment!
Algunes de les situacions que va viure em fan trobar paral·lelismes amb la nostra situació actual. Un llibre molt ben escrit que m'ha agradat molt. La traductora n'és Josefina Caball.
    Una altra cosa que destaca l'autor és el paper dels missioners cristians, que considera, amb raó, aliats al poder colonial. El lema que els inculcaven:
Confiar i obeir,
perquè no hi ha altre camí
per fer feliç Jesús
sinó confiar i obeir. (Als anglesos, naturalment!)

diumenge, 9 de febrer de 2020

Somnis



Per l'alta mar dels somnis,
la meva barca avança.
Tot m'és futur. I, cada dia,
la joia de viure creix i s'expandeix
dins de l'aigua encalmada.


dimecres, 5 de febrer de 2020

Fontcalda



Mare de Déu de la Fontcalda, que m'ha estat
mitjancera per acarar la por.
La mort sempre és un límit que cal travessar
agafada a una estrella.

Fontcalda



Mare de Déu de la Fontcalda, que m'ha estat
mitjancera per acarar la por.
La mort sempre és un límit que cal travessar
agafada a una estrella.

dilluns, 3 de febrer de 2020

Idioma



Una anècdota de la Vall d'Hebron. Jo per convicció sempre parlo en català i així ho vaig fer aquests tretze dies. Allà hi ha personal d'arreu, sobretot sudamericans, i no vag tenir cap problema amb ningú, al contrari. Ni tampoc amb les companyes d'habitació, amb qui em vaig entendre la mar de bé. Doncs l'últim dia se'm presenta un dels infermers, català, i em demana:
-Vostè no sap parlar en castellà?
-Miro jo soc catalano-parlant, però sé parlar castellà. Hi ha algú al nostre país que no el sàpiga parlar?
-Bé..., sí..., en algun poble -va despistar.
O sigui, que per parlar en català al meu país, m'he convertit en una mena d'espècimen digne d'observació!

divendres, 31 de gener de 2020

Vall d'Hebron



(Mentre el “Glòria” queia sobre Catalunya)

Cau la nit de pesombre
sobre la Vall d'Hebron.
A dins, dolor, a fora, un vent
que s'ho emporta tot.
Més enllà del silenci, què hi ha?
Més ençà de la pell, que en queda?
Un paisatge sonor de vent i d'agonia.
Un paisatge interior rebobinant, cercle a cercle,
els seus límits. I, dins de tot,
la Creu.

divendres, 17 de gener de 2020

VEUS I DIES



Enllaço veus i dies,
i m'omplo del perfum de la nostàlgia;
rere finestra, les merles aletegen enderiades,
Per a elles, només hi ha present i, potser futur,
i el passat no és un pes mort sota les ales.

dijous, 9 de gener de 2020

Any nou



Any que comença: omple de bons auguris
el nostre esdevenir.
Fes-nos més forts, més lleials, més savis
i més tolerants.
Uneix les nostres veus, perquè ressonin
món enllà. Sempre en el nostre pus bell
catalanesc. Amén.

dimarts, 7 de gener de 2020


Cal seguir la tradició familiar! El tortell, el va fer la Glória. amb senyera inclosa!

dijous, 2 de gener de 2020


Ocells davant de casa.
La mallerenga blava es mou entre les fulles de l'arbre.
La cotxa s'està estàtica, dalt del teulat veí.
La parella de merles també busca pitança.
Els ocells no saben de cap d'anys ni nadals,
només del dia a dia, de matins i de vespres,
de la lluita constant per la supervivència,
tan petits i tan fràgils. I, al mateix temps, tan forts!




 Com l'he vist jo.
 Cotxa i merla
Mallerenga blava