dimecres, 21 d’octubre de 2020

Sínia


 

Vella sínia oblidada, s'ha perdut per a tu

la clara veu de l'aigua, el pas lent de la mula,

el càntic dels ocells. L'olor del llimoner.

Tot passa i res perdura! Ens resta la Natura

marcant el pas del temps!


(Foto Asun Colom)

diumenge, 18 d’octubre de 2020

dimecres, 14 d’octubre de 2020

Vallejo



 

El infinito en un junco L'infinit dins d'un jonc

Irene Vallejo


Aquest és un llibre molt especial. La seva autora et fa endinsar en la història dels llibres i tot el món que hi és connectat. Començant per l'evolució de l'escriptura, des dels signes cuneïformes de l'antiga Mesopotàmia, fins a la nostra escriptura actual, cada passa endavant, i els personatges que ho fan fer possible, han estat un prodigi i una gran conquesta per a la humanitat. No hi van faltar detractors, que consideraven que fixar les paraules, que fins llavors es difonien de manera oral, era empresonar i empetitir el llenguatge, fent-lo rígid i encarcarat.

També és molt alliçonadora l'evolució del material que ho va fer possible. Les tauletes d'argila mesopotàmies, i la invenció posterior del papir, tret d'aquest jonc que il·lustra la portada del llibre. El egipcis en tenien l'exclusiva i se la van fer valdre per fundar la biblioteca d'Alexandria, on recopilaven i anaven copiant els libres escrits en els rotlles de papir, un material vegetal molt sensible als paràsits i als elements climàtics. La ciutat de Pèrgam va voler tenir una biblioteca similar, i ells, per evitar la competència els van negar el papir. Així que es van haver d'espavilar i començaren a utilitzar pells d'animals, un material que coneixem com a pergamí, amb el qual van començar a fer llibres amb el format semblant a l'actual. Ara, la tasca de copiar-los -cada llibre era únic-, corresponia als monestirs medievals, de monjos i monges!

També explica la història de les biblioteques, començant per la d'Alexandria i mencionant les biblioteques actuals, de proporcions ingents, com la d'Oxford, que rep milers de llibres, revistes i documents que té prohibit de destruir!

I ens reporta una anècdota de Sant Agustí, que cita la Les Confessions. Fins llavors, es llegia pronunciant les paraules en veu alta o baixa si era per a un mateix. I ell va veure, meravellat, que el seu mestre, Sant Ambrós, llegia des del pensament, com ho fem ara. Tota una novetat.

En fi, aquest és un llibre que et porta de descobriment en descobriment, escrit d'un manera amena i molt, molt interessant. Cal recalcar que ha estat traduït a trenta llengües, entre elles el català.



dilluns, 12 d’octubre de 2020

Tardor




 

Fulla a fulla,

l'arbre es desfulla

i estén un vel daurat

sobre l'asfalt grisós de la ciutat.

divendres, 9 d’octubre de 2020

Louise Glück


Louise Glück Nobel literatura 2020


Primavera, i onegen les cortines.

Les brises entren a la cambra i

porten la primavera

insectes.

El so del zumzeig com el so de

pregàries.”


Nit fidel i virtuosa

Traducció Núria Busquet

 


dimecres, 7 d’octubre de 2020

Et buscaré


 

Et buscaré en els senyals, inconsistents, de l'aire,

en els núvols que dibuixen formes indesxifrables,

en el so de la pluja, percudint en l'asfalt,

en les postes de sol i el corrent dels estels

en nits clares d'estiu, en nits fosques d'hivern.

I et seguiré buscant en el crit d'un ocell,

fins que l'atzar retrobi la teva veu amiga

dins del silenci opac de llunyanes estrelles.

dijous, 1 d’octubre de 2020

1 d'octubre


 

Viure és també sentir que el futur marca rutes

imprecises. I que l'atzar governa el fil del nostre ser.

Que ens cal estar oberts a noves esperances.

I albirar en l'horitzó motius per reprendre el coratge

i conquerir, amb fe i amb pau constants, la llibertat.

dimecres, 30 de setembre de 2020

Fred


 

Les primeres esgarrinxades del fred

em fan reviure antics hiverns

amb canelobres de gel als balcons

i als dits un enfilall de penellons!

dilluns, 28 de setembre de 2020

ones


 

Ona rere ona,

el mar escriu missatges sobre la sorra

que, tot seguit, esborra.


divendres, 25 de setembre de 2020

Tardor


 


El temps va canviant d'estació en estació,

donant bells cromatismes a la natura.

Mai no es detura!

I forja a cada instant una nova emoció.


dilluns, 21 de setembre de 2020

Final d'estiu


 Final d'estiu a l'Escala. Rere l'altea guaito jo!

divendres, 18 de setembre de 2020

Escola


 

S'obren les aules. Remoreig de veus, remoreig d'emocions.

Un nou curs comença. Alegries, decepcions...

Avui mestres i alumnes són els novells herois.

Glòria als valents, hereus d'un món millor!

dilluns, 14 de setembre de 2020

Cotorres

 

L'aire impacient belluga els arbres del carrer,

remoreig suau de fulles dins de la tarda quieta.

Passen dues cotorres cridant, desafinades,

i, per un breu moment, es trenca l'encanteri.




divendres, 11 de setembre de 2020

Diada 20


 

Han emmudit els campanars?

El crit de sotmeten resta apagat?

No sento el vostre alè incitant la revolta.

Resta esmussat el noble anhel de llibertat?

Ànims amics, germans, gent de pau o de gleva,

Catalunya sotmesa delera llibertat!

diumenge, 6 de setembre de 2020

Festa major



Sento dins meu la remor murmuriosa
del l'aigua. El riu, la font, la resposta dels cingles,
el cant dels Goigs percudint en l'aire quiet de la vall,
la dolça verge contemplant els fidels.
I et sento a tu, amiga dels bells dies.
I a tants amics de joventut daurada.
Res s'ha perdut, tot resta en la memòria
com un cant, com un crit, com una ardent pregària.

(Festes de la Mare de Déu de la Fontcalda 2020)


divendres, 4 de setembre de 2020

Premi Catalunya


Li acaben d'atorgar el Premi Catalunya. Per això torno a posar la lectura que vaig fer en el seu moment.



Ngugi wa Thiong'o


LLUITAR AMB EL DIABLE
Memòries de la presó.

L'autor d'aquest llibre és de Kènia, un país africà que va ser colonitzat per anglesos. En Thiong'o ens narra els problemes que, per als nadius, va representar aquesta colonització. I la lluita del seu poble per foragitar-los, amb la repressió que va representar. El problema va ser que la males praxis dels anglesos van ser copiades pels caps de governs africans que els van substituir. Així, ell, entestat en escriure en la seva llengua nadiua, kikuiu, va ser empresonat sense judici en una presó de màxima seguretat. Ens explica les vexacions, les pors, també la solidaritat amb els altres presos polítics durant el seu captiveri. Ell, per sobreviure anímicament, va estar escrivint una novel·la en paper de vàter. En la seva llengua natal, evidentment!
Algunes de les situacions que va viure em fan trobar paral·lelismes amb la nostra situació actual. Un llibre molt ben escrit que m'ha agradat molt. La traductora n'és Josefina Caball.
Una altra cosa que destaca l'autor és el paper dels missioners cristians, que considera, amb raó, aliats al poder colonial. El lema que els inculcaven:
Confiar i obeir,
perquè no hi ha altre camí
per fer feliç Jesús
sinó confiar i obeir. (Als anglesos, naturalment!)

diumenge, 30 d’agost de 2020

Avui, de tornada a casa



Quin crit d'alerta respondrà al meu crit?
S'han apagat de sons totes les goles?
Cap gonfanó ja no tremola al vent?
On sou germans? La llibertat espera
amb totes les banderes desplegades!

(Això ho escrivia fa pocs dies, i avui he obtingut la resposta a l'autopista)


dijous, 27 d’agost de 2020

Nostàlgia



La nostàlgia és un cavall desbocat
que et porta cap a mons periclitats
on la boirina enterboleix records
i ressuscita frases oblidades.
M'aferro a la crinera per no caure
dins del parany, cruel, dels esbarzers.
Cap príncep blau acudirà al rescat
de la vetusta dama que un dia fou princesa.


dijous, 20 d’agost de 2020

Persona



De vegades voldria ser gavina
i volar en llibertat ran de les ones.
Altres ser peix inquiet solcant miratges.
I sempre ser persona entre persones.

dijous, 13 d’agost de 2020

Calma al sorral



De bon matí, la platja solitària
invita a caminar sobre la sorra arranjada
com una núvia verge, si és que en queden.
El mar sembla un mirall net i impol·lut
on contemplar-se nua. Només algun crit
de gavià matiner trenca el silenci.

dijous, 6 d’agost de 2020

Vespre Escalenc




Tardes solemnes de sol omnipresent.
El vent encalma. La mar bleixa, el dia,
molt lentament va a l'ocàs.
La lluna va iniciant el seu minvant.
Em sento en comunió amb la totalitat de la Natura
tan forta i, al mateix temps, tan fràgil.

diumenge, 26 de juliol de 2020

Veles




Amunt i crits! A bon mar, bona vela!
Si l'horitzó a voltes se'ns revela
llunyà i feréstec, no perdem el rumb.
Cal desviar la ruta del costum
i buscar nous camins en la mar bella.
Som pelegrins a l'encalç d'una estrella!

dilluns, 20 de juliol de 2020

Vall d'Hebron. Gratitud



Estar en un hospital és entrar en la dimensió desconeguda. El teu cos ja no és teu sinó de metges, infermers -tots d'ambdós sexes-, zeladors, aparells diversos, i tubs, sondes i vies pertot arreu. No obstant, deixem en mans de la ciència allò que més estimem per un bé superior, la salut.
Acabo de rebre un ronyó. Gratitud eterna a qui deixa el cos a la ciència per bé dels altres, a cirurgians, doctors, infermers i personal divers per fer possible el miracle. Em sento afortunada. La vida adquireix una nova i meravellosa dimensió!


dissabte, 18 de juliol de 2020

Vall d'Hebron. IV



Miro de manllevar belles paraules
per expressar conceptes inefables
i trobar nous sentits a les gastades
per un ús matusser,
que elevin l'esperit fins a contrades
d'una infantesa perduda,
d'una salut retrobada.
D'unes ganes de viure, de ser lliures.
De retenir el caliu d'una abraçada.


dijous, 16 de juliol de 2020

Vall d'Hebron III



Ulls i ulls. Els meus, els teus
que aspiren retrobar-se
cara a cara. I unir-nos en el nus
d'una abraçada.

dimecres, 15 de juliol de 2020

Vall d'Hebron II



Dies lúcids d'espera.
Fora, l'estiu bat amb força.
Nau a la deriva, glateix el cor.
Soc presonera de mi mateixa, i maldo
per retrobar la llibertat perduda.


dimarts, 14 de juliol de 2020

Vall d'Hebron I



El temps transcorre lent,
fora finestra, els cotxes passen rabents.
I al fons, el mar, i a dalt, el cel.
La vida s'aferra a la cua, lluminosa, d'un estel.

dimarts, 30 de juny de 2020

Natura




En l'aigua transparent i calma
el corb marí recerca la pitança.
Peixos menuts que atrapa capbussant-se.
El que és bo per a l'au, és dolent per al peix.
Ai l'encant salvatge de la cruel natura.

diumenge, 28 de juny de 2020

Amiga



Dona'm la mà, amiga dels bells dies,
i juntes refarem els camins oblidats
d'un temps en què les roses no tenien espines
i eren les nostres rialles un doll espurnejant.
Pren-me la mà i estreny-la dins la teva,
amb els ulls clucs i el cor assossegat.
Els temps ha desfullat d'una en una les roses:
en resta un perfum tènue al palmell de la mà.


diumenge, 21 de juny de 2020

roselles




Caminaré entre camps de roselles:
és màgica la ment.
I, l'Univers, la fita inabastable
que uneix passat, futur, present.
Als dits em neixen miríades d'estrelles.

dilluns, 15 de juny de 2020

Hores



Apuntalo les hores amb agulles d'estendre
al fil del celobert.
La pluja les amara i el sol, tímid, les daura;
Així, noves i belles
puc estotjar-les a l'àlbum dels bons dies.

dijous, 11 de juny de 2020

Corpus



L'ou com balla, 700 anys de tradició. No la perdem!