Temps era temps...
quan les fades vetllaven
els meus sons d'infantesa
i al vespre s'encenia
la llum d'una lluerna,
llavors que al camp lluïa
la flor de la ginesta,
i al Salt d'Arnal rajava
un fil d'aigua feresta,
i el so de la campana
invitava a la festa...
Un temps que duc amb mi
fràgil com un cristall
fulgent com una estrella.
Foto Celler Barbara Forés
Senyor cavaller Sant Jordi,
deslliura'ns dels freds tardans
i del jou dels castellans.
I escolta bé el nostre exordi:
que s'acabi tota guerra
i hi hagi pau a l'ampla terra.
Que sigui el meu poble lliure
amb la rosa i un bon llibre
i a cada cara un somriure!
Quietes, les barques somien
en llargues singladures,
o simplement es deixen
acaronar per la brisa,
insomnes, avarades
sobre la pell llisquívola
de la mar?
L'arbre sembla mort,
però només espera
una mica de sol,
una mica de pluja.
Un jorn de primavera
per despertar a la vida.
Les tórtores, diuen,
s'aparellen de per vida.
Des de darrere el vidre
les contemplo amb delit.
Estimar-se per sempre!
Vet ací un bell programa
que no tota parella
és capaç d'assolir.
Felices les tórtores
que n'han trobat el camí!
Abril, “el més cruel dels mesos”
fa honor al poeta.
El fred s'ha ensenyorit del món.
Al camp, els pagesos lluiten
per les seves collites.
Cada poma salvada
és un cant a la vida.
