V
Dia blau. Fa fred.
Peüngles de glaç
cremen els conreus.
La soca fumeja
i l’ull llagrimeja.
Penellons als peus.
Els xiquets no ploren.
Les xiquetes sí.
Ells faran la mili.
Tu hauràs de parir.
Jo no vull ser dona,
ni tindre marit.
Que les casadetes
no poden dormir!
El dimoni aguaita
al davall del llit.
El gallet del campanar
gira i gira i girarà!
IV
Al cor de l’església
m’agrada cantar.
La Paz de Navarro
ens porta el compàs.
A missa major
cantem gregorià.
A missa de morts,
no hi podem faltar.
La Custòdia, al Corpus,
en processó va.
Escoltant el pal·li,
la Guàrdia Civil
avança marcial.
Les dones guarneixen
carrers i portals,
la bandera hispana
als balcons s’hi penja
per ordre estatal.
Ai l’olor del Corpus:
fum de l’encenser
ginesta florida
i rams de llorer
que encara percebo
després de tants anys.
Cavalca la ment
pels estrets viaranys
d’un record fugisser.
Sant Antoni pas de dimoni
el dia creix el fred reneix
al forn tortell. Tremola el vell.
Si neva no neva
els majorals fan la plega.
Mare deixa’m anar al ball
que ja ressona el timbal!
El temps ha passat avall
empès pel vent de mestral.
Però el caliu del record
resta encès en el meu cor!
II
Festes de post guerra
de dolça amargor.
La processó puja
pel Carrer Major.
Venten les campanes
s’eixamplen els cors,
als forns de les cases
es couen els cocs.
Ballen la dansada
vestides de dol
les nostres besàvies
amb prou ufanor.
La plega arreplega
poca donació,
les vaques són flaques
buides la butxaques
pocs pans a la post.
Gegants i capgrossos
quan declina el sol
ballen a la plaça
amb pas cadenciós.
La Lira Ampostina
-tots mascles, llavors-,
amb Visca Gandesa
dona el darrer toc.
S’ha acabat la festa.
Tot resta en repòs.
Hi tornarem -diuen-
l’any que ve si Déu vol.
Theodor Kallifatides
Amor i enyorança
Traducció del suec (excel·lent) de Carolina Moreno Tena
Aquest és el segon llibre que he llegit d’aquest autor d’origen grec, emigrat a Suècia, d’on ha arribat a ser-ne un dels autors més destacats.
Si en el primer que em va arribar a les mans «El passat no és un somni», ens relatava el retorn al seu país d’origen a la vellesa i el reencontre amb la seva llengua materna, en aquest ens parla de la difícil integració d’un emigrant en un país molt diferent del seu i l’esforç per assolir el domini de la nova llengua, que va ser seva.
«L’ésser humà no està mai sol. Està dins de la seva cultura». I la cultura d’aquest autor va més enllà de la grega i de la sueca ja que abasta tota la cultura europea, de la qual nosaltres també en som hereus.
Carme Meix
Recercar significa escriure
allò que ha desaparegut.
Biel Mesquida
I
Albes daurades,
esplendor d’un temps
perdut en capvespres
roents.
Plenitud de les hores
innocents.
Jocs de la xarranca.
Pare Carbasser.
Aigua regalada
pluja clement.
Qui té la penyora?
Mora a l’esbarzer.
Tronc d’alzina al foc
flama candent.
Aguaita el dimoni
pel forat gater.
Sota set flassades
enganyem el fred.
La pobra ministra
enganya la dent.
