dijous, 31 de març del 2016

Vè aniversari


Va lligada a l'absència l'assumpció del record.

Els dies de primavera esdeven cansats, i tenaços,
companys de solitud. Tu ja no hi ets, i no obstant,
al meu jardí rebroten els arbres que, a l'estiu,
obriran flors alegres, aquelles flors voluptuoses, novelles,
que tu anaves comptant cada matí.
Tota absència purifica records i amoroseix ferides
al pas del temps fugaç, que no deturen
ni rialles ni plors. Sonen velles campanes
en memòria del vius, que no els difunts.
Tu ja no hi ets, perduren els paisatges que vas pintar,
la gràcil barca que s'emmiralla al port,
la claror de Venècia. El miracle de viure cada dia
             a l'ombra del teu nom.
  

dimecres, 30 de març del 2016

Escala Pasqua. El jardí va brotant.









Escala, Pasqua 2016

 El passeig de Riells
Aigua transparent
 El Canigó des del Mar d'en Perris
 El cargol al primer terme
 Obres a la Riba
 Arbre nou: Bellaombra (Phitolaca diocea) Esprem que en faci molta!
 Nous bancs
 Tamariu florit
Recercant tresors l'endemà de Pasqua.
 Platja solitària, els visitant ja han tornat a casa.
 Efecte tramuntana.
 Ídem.
 Rets per aturar la sorra quan bufa la tramuntana.
 Quiosc buits.
Els belgues hi són benvinguts!

dijous, 24 de març del 2016

Pasqua (Any de Gràcia)


Per arribar a l'albada del nou matí, cal fer-se, abans, polsim d'estrella.

La Pasqua, exultant, arriba amb una rastellera de promeses
que no sabrà o no podrà complir. Promesa de temps càlid,
de fruites saboroses, de petons humits de saliva i de somni,
d'amors enquimerats per a núbils donzelles, de rosella al sembrat
i rebrots a la vinya. D'amors eterns que duren un instant,
De pensaments fugaços. I llits tebis. De fràgils
plans per acarar el present. Per oblidar rutines,
per eixamplar confins. Per dilatar oceans. Per abastar la vastitud
del ser. Per somiar que somiem i voler despertar i trencar les cadenes.
Per buscar Déu en la foscor infinita d'una nit sense estels.
I trobar-lo, petit, al cove de les mans. Potser només, i simplement,
                                    per viure.

divendres, 18 de març del 2016

Síria


És per tu Síria que, avui, ploren els petris déus d'una inútil tragèdia.

Europa tanca els ulls. Les blanques mans de sorra acullen els vençuts
cossos dels perdedors de la ruda batalla que no té lloc a les
velles trinxeres,
ni al camp obert, amb la llança que empunyen
els ardits cavallers.
Ara el camp de batalla pot ser el mar, o els camins enfangats,
la fil ferrada inclement. El fred cruel.
El trist empar de la tenda muntada que el vent sacseja.
Les mirades hostils dels guardes obligats del Paradís.
La fam que assetja.
Veiem la seva lluita com qui mira una peli de terror,
amb l'estómac ben ple i la casa calenta.
Avui ploro per tu, dona de Síria. Demà, potser,
             ploraràs tu per mi.

dissabte, 12 de març del 2016

Ocàs (Any de Gràcia 2016)


       Fulgura, ans de la fosca, l'esplendor de l'ocàs.

  M'enlluerno de la claror que encén el dia just abans de morir
  per compartir el goig de la diada nova
  que ha encès de roig ardent l'humil rosella i ha fet créixer la saba
      dins la soca dels arbres expectants.
      Tot neix per a morir, i caldrà fer-ho
  amb aquest esplendor que ens encomana
  la joia per la vida que hem viscut. S'aferra el pensament
  a aquest desig de transcendir el dolor agut de la partida.
  I mansament, com el dia que mor, acull la llum menuda
           de la primera i solidària estrella.

dimarts, 8 de març del 2016

A Anna


Anna Dodas, trenta anys de silenci forçat.

“els sorolls de la nit
o els silencis
les altes hores passen
res més que el silenci i un foc
sota cendres llunyanes
el matí serà rosa
ara és blanc i cansat
sota silencis de palla

Tu fores silenci i ara ets
espina”
Del poemari EL VOLCÀ.

El temps passa inexorable. La teva veu clara va ser silenciada d'una manera brutal ara farà 30 anys, a la flor de la vida, tot just acabada la teva carrera de filologia catalana. Però el teu esperit perviu en els que et vam conèixer en aquells dies a les aules de la vella universitat de Barcelona. Tan prometedors.

dijous, 3 de març del 2016

Merla (Bestiari)


MERLA

Sóc negra com la nit, com el carbó,
i encara que no em tinguin per molt bella
a tots us va sobtar la meravella:
mestre Corella, en una ocasió,

es valgué del meu nom, i a ma llaor
-i d'això que us explic traieu-ne estella-,
escrigué una balada i amb aquella
garsa m'aparellà sense parió.

Sóc doncs la merla, culta i elegant,
que pels llibres la cua remenant
va i, reptadora, a tots us desafia

que per més que em busqueu de nit i dia
no trobareu allò que just us manca:
trobar entre merles una merla blanca.