Anna Dodas, trenta anys de silenci forçat.
“els sorolls de la nit
o els silencis
les altes hores passen
res més que el silenci i un foc
sota cendres llunyanes
el matí serà rosa
ara és blanc i cansat
sota silencis de palla
Tu fores silenci i ara ets
espina”
Del poemari EL VOLCÀ.
El temps passa inexorable. La teva veu clara va ser silenciada d'una
manera brutal ara farà 30 anys, a la flor de la vida, tot just
acabada la teva carrera de filologia catalana. Però el teu esperit
perviu en els que et vam conèixer en aquells dies a les aules de la
vella universitat de Barcelona. Tan prometedors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada