Per arribar a l'albada del nou matí, cal fer-se, abans, polsim
d'estrella.
La Pasqua, exultant, arriba amb una rastellera de promeses
que no sabrà o no podrà complir. Promesa de temps càlid,
de fruites saboroses, de petons humits de saliva i de somni,
d'amors enquimerats per a núbils donzelles, de rosella al sembrat
i rebrots a la vinya. D'amors eterns que duren un instant,
De pensaments fugaços. I llits tebis. De fràgils
plans per acarar el present. Per oblidar rutines,
per eixamplar confins. Per dilatar oceans. Per abastar la vastitud
del ser. Per somiar que somiem i voler despertar i trencar les
cadenes.
Per buscar Déu en la foscor infinita d'una nit sense estels.
I trobar-lo, petit, al cove de les mans. Potser només, i simplement,
per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada