És per tu Síria que, avui, ploren els petris déus d'una inútil
tragèdia.
Europa tanca els ulls. Les blanques mans de sorra acullen els vençuts
cossos dels perdedors de la ruda batalla que no té lloc a les
velles trinxeres,
ni al camp obert, amb la llança que empunyen
els ardits cavallers.
Ara el camp de batalla pot ser el mar, o els camins enfangats,
la fil ferrada inclement. El fred cruel.
El trist empar de la tenda muntada que el vent sacseja.
Les mirades hostils dels guardes obligats del Paradís.
La fam que assetja.
Veiem la seva lluita com qui mira una peli de terror,
amb l'estómac ben ple i la casa calenta.
Avui ploro per tu, dona de Síria. Demà, potser,
ploraràs tu per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada