Fulgura, ans de la fosca, l'esplendor de l'ocàs.
M'enlluerno de la claror que encén el dia just abans de morir
per compartir el goig de la diada nova
que ha encès de roig ardent l'humil rosella i ha fet créixer la
saba
dins la soca dels arbres expectants.
Tot neix per a morir, i caldrà fer-ho
dins la soca dels arbres expectants.
Tot neix per a morir, i caldrà fer-ho
amb aquest esplendor que ens encomana
la joia per la vida que hem viscut. S'aferra el pensament
a aquest desig de transcendir el dolor agut de la partida.
I mansament, com el dia que mor, acull la llum menuda
de la primera i solidària estrella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada