Lectures

PÀTRIA

Aramburu

Acabo de llegir aquesta exitosa novel·la, que té per tema la problemàtica del País Basc durant els anys de la lluita armada d'ETA. Una història vista a través de dues famílies veïnes, l'una amb el pare assassinat per aquesta organització i l'altra amb un fill empresonat per haver-hi pertangut. L'acció -capítols curts i molt vius-, va fent salts cronològics amunt i avall per anar posant el focus en els diferents personatges. (Sembla que, per a ser modern, no pots escriure de manera lineal, què hi farem!).

A favor de l'autor diré que està molt ben escrita, fent servir un llenguatge que -almenys vist des d'aquí- s'acosta molt a la manera de parlar dels bascos. Un llenguatge molt expressiu que li dona caràcter de versemblança.

En contra, que, tot i que sembla voler mantenir-se imparcial, se li nota molt el punt de vista diguem-ne “espanyol”. No voldria justificar els etarres -cap violència és justificable-, però ell ens els presenta poc més que de curts de gambals. (En certa manera abduïts, com en diuen ara). En fi tot som presoners, jo també, dels nostres prejudicis.