En
dies com avui, sento vibrar, callades,
dins
del fred del silenci, les paraules alades
que
mai no et podré dir. Tremolen
en
l'aire de la tarda, tan curta de desembre.
I
evoquen les carícies de les mans i dels llavis
sobre
la pell oferta. Tan lluny i tan properes!
Petites
papallones del desig
tracen
rutes alades dins del globus captiu
del
pensament. I moren al caire de la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada