Xardor. El sol,
implacable,
sembla recordar-nos
que som vulnerables.
El jardí de les paraules és avui silenciós.
Cauen fulles de l'arbre dels records;
abans d'arribar al sòl,
es tornen cendra.
No hi camins de fuga.
Només dreceres incertes
que no se sap on van.
Deambular perpetu de les hores.
Hostes del meu record
viatgers perpetus
ombres que vau ser fites
conjuro els vostres noms
i només en ressonen els ecos,
distants, al fons del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada