Estiu, vora el mar

-->

S'entaula la calor, les veles desplegades

abastant horitzons i diluint espais;

tot es confon, el mar, el cel, muntanyes,

moviment i repòs sota l’embat del sol. 

 

Tot es confon dins l’ànima ensonyada.

Només resta l’enyor pel que van ser

càntics triomfals dins del cor d’una rosa,

tu i el cel blau i el mar immens, pregon.

Efímeres petjades sobre la sorra molla

       s’esborren a l’instant;

       tot és fugaç, el sol, la llum, el dia...

       visc un present que se’m fon a les mans.