Poesia d'estiu, 3

-->

M’atreu la mar. M’atreu la blava onada

que es mor sobre el sorral, plàcidament,

i m’atreu la que brama enfurismada

i romp contra els esculls, lliure i potent.

M’atreu pensar que visc en un món lliure

on podem avançar juntes les mans

cap a un futur millor, amb pa damunt la taula

i un ofert horitzó amb l’estel flamejant.