dijous, 10 de setembre del 2015

Poesia estiu 4


Avanço a poc a poc i a les palpentes;
el temps se’m mor entre heures i esculls
dins del jardí amb l’altea florida
les rialles dels vius i l’escalf dels difunts.

Perquè és estiu, el sol xopa de rosa
els núvols del capvespre, fugitius.
Perquè és estiu, em parla cada cosa
de somnis breus i pensament captius.

Divaga el pensament cercant quimeres
entre celatges rosa i sol daurat
davallant a la posta. Cap resposta
omple el cercle de fum on es debat
el somni de desig que m’alimenta.
i m’incita al combat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada