Avanço
a poc a poc i a les palpentes;
el
temps se’m mor entre heures i esculls
dins
del jardí amb l’altea florida
les
rialles dels vius i l’escalf dels difunts.
Perquè
és estiu, el sol xopa de rosa
els
núvols del capvespre, fugitius.
Perquè
és estiu, em parla cada cosa
de
somnis breus i pensament captius.
Divaga
el pensament cercant quimeres
entre
celatges rosa i sol daurat
davallant
a la posta. Cap resposta
omple
el cercle de fum on es debat
el
somni de desig que m’alimenta.
i
m’incita al combat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada