Renovant

 Al Parc de la Pegasso comença la renovació. S'acosten les municipals!

Nus

Avui fa vent. El vent s'endú les últimes fulles

que restaven als arbres. Ara, nus i dreçats, esperen

la saba nova, el nou resplendor,

els nous rebrots de pau i llibertat

d'una nova i gloriosa primavera.

Català genuí

No ens posem en un jardí.

Cada cop sento més aquesta expressió manllevada del castellà en detriment de les nostres més genuïnes com ara: Ficar-se en un mullader. En un embolic. En un bon merder. En un destret. En un cacau. En un vesper. I moltes altres.

No embastardim la nostra llengua. Gràcies

Carme Meix

Testimoni

Aquest llibre gràfic és un testimoni valuós dels fets esdevinguts al nostre país el 2017, que Jordi Borràs i altres fotoperiodistes van recopilar  per tal que el món sabés el que estava passant aquí. Jordi Borràs, si no vaig errada, és fill d'Enric Borràs, fundador de l'Editorial El Llamp, nascut a Gandesa, la mare del qual recordo molt bé. 

Nadia

JO SERÉ L'ÚLTIMA

Nadia Murat.

Fa poc temps, ningú no sabia qui eren els yazidites, fins que els periòdics van parlar de les barbaritats comeses contra aquesta minoria religiosa de l'Iraq: assassinat massius d'homes i gent gran i segrest de nenes i noies per convertir-les en esclaves sexuals. Ara ens ha arribat el testimoni d'aquest fets, patits en primera persona, de Nadia Murat, a la qual li ha estat atorgat el Nobel de la Pau per la seva lluita posterior a favor del seu poble. El títol ens indica el seu desig de ser l'última dona a la qual li ha passat una cosa tan terrible. Desgraciadament, els fets ens demostren que no és així. El rapte o la violació de dones és una de les xacres de les guerres. I també, en molts casos, arreu del món en temps de pau. Una xacra contra la qual hem de lluitar les dones i també els homes que abominen d'aquests fets. Cal llegir el seu testimoni i prendre'n consciència.

Any nou

L'any que encetem ve ple d'auguris d'incertesa,

i a l'horitzó amenacen els núvols de tempesta.

Haurem de resistir les fortes embranzides

del vent bronc de ponent. Alçats i combatius

resistirem el dubte, la frustració i la por.

No en dubteu pas, el futur serà nostre!

Carta als Reis

Reis Mags,

en aquestes dades, miro de recobrar la innocència

del meu primers natalicis. El fulgor a la mirada de l'infant que vaig ser.

La càlida il·lusió basada en la certesa de la vostra existència.

El miracle d'uns regals que vessàveu a mans plenes.

I així, amb aquella fe innocent recuperada,

demanar-vos l'encens de la llibertat, l'or de la convivència

i el perfum de la mirra per assegurar el futur del meu poble.

Si no és demanar massa...