Ona

 

L’ona més impetuosa trenca el seu crestall per rendir homenatge a la sorra. Que l’accepta com una amant desdenyosa.

Tapant forats

 

Cuso els dies

amb una agulla saquera.

Sempre hi resten forats

per on s’esmunyen

la hores de claror.

Els dies de tempesta.

I aquells matins florits

de maig.

Les rialles i els plors

de la meva daurada joventut.

Vaig tapant el forats

amb un pedaç de roba

de colors per a fer

més alegre la vida.

Lledons

 

Els lledons, petits i rodons, em duen record agredolços. Els xics ens llançaven els pinyols amb un canut a les xiquetes desprevingudes.

Bellesa

 

Els ulls de les amigues reflecteixen

la meva imatge que, com la seva,

es va transformant i és cada cop més bella.

(La bellesa no és mai el contrari de la vellesa

sinó un reflex de l’ànima on resideix

la veritable Bellesa.)

Pressa

 

Què en traurem de córrer si no anem cap enlloc?

Ressonàncies

 

El passat i el present

es confonen en la ment,

produint

fortes ressonàncies.

Cares i cançons,

desenganys i il·lusions

en confonen

en un caos de ressons

desraons i esperances.

Color

 

El temps, aquest pintor

de paisatges de tardor,

omple de color

les fulles dels arbres.

La pluja i el vent

cuiten a esborrar-les.