Correbous

El meu avi matern, Gabriel Fuster Segura, era afeccionat als toros. M'explicava que, de jove, va anar a veure un corrida de bous a Morella -ell era de Castellfort, un poble proper-, i es va entusiasmar tant, que va saltar a l'arena, I s'hi va quedar ert, garratibat. Per sort, el toro no li va fer res, i ell va sortir a espatlles dels seus amics. Al Miquel també li agraden i a poc de casats em va dur a la Monumental. Val a dir que no hi vaig entendre res. Em va interessar més l'espectacle del públic, els crits, els mocadors i els aplaudiments. Però no em van quedar ganes de tornar-hi mai més.
Els meus fills són antitaurins. I això m'omple d'orgull. És com si, a poc a poc, els humans ens anéssim civilitzant.
A les Terres de l'Ebre són molt popular i arrelats els correbous: tenen al seu favor que no es mata la bèstia. I poca cosa més. Jo vaig veure una vegada, a Gandesa, crec que no ho han repetit, un bou ensogat, és a dir, que el duien pels carrers lligat per dues o tres cordes llargues, que, quan anava a envestir a la gent que el fustigava, el tibaven cap a l'altra banda. Em va semblar un espectacle depriment. Com també m'ho semblen els bous embolats, que circulen pels carrers amb una bola de foc a cada banya. Em van explicar, que, una vegada, un d'aquests bous, va trobar en la seva cursa enfollida un abeurador, hi va ficar les banyes i aquestes es van apagar. I va continuar corrent pels carrers foscos, entre l'esglai de la gent.
Sentir les declaracions dels defensors de la fiesta, m'ha acabat de posicionar a favor de l'abolició d'aquest bàrbar espectacle.

Felicitats Kosovo

Felicitats Kosovo, o Kosova, com escriuen a l'Avui. I felicitats a tots nosaltres, a qui ha estat reconegut, muta mutandis, el dret a la independència d'una manera inequívoca. ¿Voleu més prova d'això que el ridícul constant del govern espanyol repetint que no la reconeixen, aquesta independència tan durament guanyada de Kosovo, mentre s'apressen a afegir que no és comparable amb la situació de Catalunya o del País basc? Si no hi té res a veure, de què tenen por?

Als camps encara resten flors de ginesta, que, cada primavera, inunda el nostre país. Per això, algú l'ha batejada com la flor nacional de Catalunya. Contra totes les "rojas" que ens amenacen, ella tan daurada i resplendent és el símbol, renaixent, d'aquesta pàtria nostra!

Estiu

A l'estiu, paga la pena d'oblidar-se del polítics i dels problemes de tot tipus i mirar d'aprofitar els dies, sobretot si aquestes transcorren vora el mar, en algun lloc de la costa, si pot ser en un lloc tan bonic com l'Escala i amb aquestes postes de sol sobre el port, al capaltard, quan la calor minva i neixen les ganes de passejar, de contemplar, d'aspirar l'olor salobre de la mar, tan estimulant.
Però hi ha coses que continuen igual, any rere any, per exemple les prostitutes col·locades als costats de la carretera, oferint el seu cos als possibles clients. És una situació terrible i degradant la d'aquestes dones. 70.000 noies, algunes menors d'edat, s'incorporen cada any a Europa a aquest desgraciat mercat, la majoria provinents de països de l'est europeu. Sembla mentida que això no es pugui tallar -alguns alcaldes de la zona empordanesa ho han intentat, però mentre no hi hagi una legislació oportuna, no hi ha res a fer-. Els que ens governen actualment, aquesta esquerra naif, considera que fer-ho seria coartar-ne la llibertat i no sé quantes bajanades més. Quina llibertat tenen aquestes noies? Cap. La seva situació, en mans de mafiosos, és un complert desastre.
Jo, si legisles, no multaria aquestes desgraciades, sinó els seus clients. Són conscients els homes que les utilitzen de com contribueixen a la seva situació d'esclavitud?
Sí, jo voldria un estiu feliç. També per a aquestes noies que venen als nostres països occidentals creient que van a un paradís i es troben a la vora d'una carretera, de sol a sol, havent d'aguantar tot tipus d'humiliacions.

Manifestació

Raons per què no penso anar a la manifestació:
Perquè jo no vaig votar aquest estatut, que Zapatero ja es va començar a carregar amb el vist-i-plau del PSC i Mas. Cadascú buscant la seva pròpia conveniència. I de Madrid ens va arribar ben retalladet. I, a sobre, gent com l'Alfonso Guerra, se'n vantaven!
Perquè no m'agrada l'actitud dels líders catalans discutint per la pancarta. Sobretot Montilla volent amagar-se darrera la senyera, mentre l'ofídic Iceta, per defensar-ho, ens pren a tots per imbècils. De qui té por, honorable president, som o no som una nació? (I als socialistes catalans de bona fe que van votar la Chacón, quina cara els ha quedat?)
Perquè desprès de la manifestació no ens ofereixen cap alternativa. Serà el dret a la protesta i prou. I a Madrid, que ens tenen ben apamats, s'hi faran un tip de riure, sobretot si es posen a comptar la quantitat de coets que sonen a Barcelona cada cop que guanya la roja. (Gràcies als nois del Barça, tot sigui dit!) O si es fixen amb la gent que farà boicot a la versió castellana de Shrek en 3D i en castellà, i, com a bons patriotes, s'estimaran més anar a veure la catalana, exhibida només en 2D. Ja els sento riure!
Mentrestant, el TC estarà entretingut amb els recurs d'inconstitucionalitat que hi va enviar el defensor del poble, Múgica, del PSOE, per continuar laminant el poc que en queda. I un cop tornat a retallar, convocarem una altra manifestació?
Adéu Espanya!

INDEPENDÈNCIA

Contra la sentència: INDEPENDÈNCIA.
Contra un estat que no ens vol: INDEPENDÈNCIA.
Contra polítics mesells: INDEPENDÈNCIA.
Contra qualsevol dependència: INDEPENDÈNCIA.
I prou de fer el ploramiques!

Pena de mort

Llegeixo a l'Avui que l'Estat de Utah "afusella un condemnat a la pena de mort". Ja és ben bèstia que en països que es creuen civilitzats com els EUA encara estigui en plena vigència aquest bàrbar costum. Però el que m'ha omplert d'estupor és saber que al reu se li va a donar a triar entre afusellament i injecció letal -que magnànims!-, i que, en triar la primera opció, cinc botxins VOLUNTARIS la duguessin a terme! Jo em voldria posar en el cervell d'aquests honrats executors i entendre quins raonaments els han portat a presentar-se per a tan macabra feina. Desig de venjança? Satisfacció de col·laborar amb la justícia? Afany de saber què se sent quan es dispara contra un ésser humà? O simplement bogeria pura i dura?
El que sembla que no van tenir en compte els legisladors o polítics que podien indultar-lo o commutar-li la pena -després d'anys de ser al corredor de la mort-, és els condicionaments humans que van portar aquest home a consumir diferents tipus de drogues, a ser víctima d'abusos sexuals i patir tota una sèrie de desgràcies a partir dels deu anys! Quin desastre!
Fets com aquests em porten a reafirmar-me en el meu posicionament contra la pena de mort.
Ronnie Lee Gardner, perdona'ns a tots. I que Déu hi faci més que nosaltres!

La plaça

Tornar a Gandesa és reviure instants, sensacions, emocions. La plaça on vaig jugar tantes vegades, de petita, a la corda, a la xarranca, al pot. On ara juguen altres xiquets i xiquetes que ja no conec. La recordo guarnida de festa major, amb les dones ballant la dansada, el nostre ball característic. I dic les dones perquè els homes sembla que els feia vergonya, de sortir a ballar la nostra dansa ancestral. La recordo el dia de Sant Antoni, amb el ball de la coca, que els balladors regalaven a les seves parelles -alguns anys, per ballar-hi, calia treure'n la neu-. O la nit de Sant Joan, amb la foguera resplendent il·luminant les nostres cares emocionades, d'infants. I les tertúlies que es formaven les nits d'estiu -sortir a prendre la fresca, se'n deia-, quan no hi havia teles, ni ràdios i la gent necessitava comunicar-se, relacionar-se. Jocs, balls, foc, paraules que s'han perdut, I jo voldria recobrar-les, asseguda als pilons de la plaça, la meva plaça. La plaça major de Gandesa. Casa meva.