A poc a poc

 

Pas a pas

Avanço lentament per corriols inexplorats. Cada pas endavant és un retornar al començament primigeni de la vida.

saviesa

 

Cada instant viscut, cada amor perdut, cada llibre llegit i, potser, oblidat, ens aporten saviesa. I sentiment pregon del caràcter efímer de la nostra existència.

 

Memòria

La memòria és malfeinera. Deixa oblidats parracs a mig sargir. O en recompon d’altres per fer-los d’una enganyosa perfecció.

Migdia

 

Migdia d’estiu.

La ment s’arrossega en la pols dels dies,

entre nostàlgies i un sentiment agredolç

de temps perdut.

Que lluny que queda el resplendor dels astres

en un cel infinit.

Escriure

 

Escriure és evocar. Recordar. Assolir nivells absoluts de llibertat. O caure en una enganxifosa malenconia. Escriure és viure. I també morir una mica en cada introspecció.

Sol

 

Sol ixent

El sol ixent du aparellat un nou dia. No el malmetem. Cap ni un no retorna.

Sol ponent

A sol ponent, s’ajoquen els ocells i les nostres quimeres. Sempre ens queda -pensem-, un demà.

Foto; Josep Garcia

Sinia

 

Caduf

Van pujant des del pou més pregon de l’inconscient ressons de veus perdudes, imatges oblidades, espectres de mal son. La roda gira i gira. Resta cegat el pou.