Desig

 

Desig

Desig de sol i llum. De fruits saborosos. De nits estelades. De xàfecs d’estiu. D’arbres de tardor. D’amors furtius. Desig de tu i de mi. De plenitud. El desig, com aigua molla o un amant impacient, mai no ens assacia.

Toc

 

El toc de les campanes ens avisa

del pas de temps.

Atents a altres invents

deixem passar la vida

sense ser-ne conscients!

Esmaperduts

 

Esmaperduts

Esmaperduts. Garratibats. Esverats. Desesmats. Així avancem a palpentes cap a no sabem on. Aturar-se és deixar de lluitar i acceptar mansament el destí.

Ponent

El vent de ponent

du bafarades

d’aire calent.

De ponent,

ni vent ni gent!

 

Amigues

 

Els ulls de l’amiga em conviden a la fugida cap a horitzons remots on sempre és primavera.

Absències

 

Ací caic i allà m’aixeco,

avanço sense ruta ni guia

pels camins incerts que em marca

el calendari de la vida.

Els anys no em pesen,

em pesen les absències

que encara avui

transitem pels meus somnis.

Alba

 

I al final,

trobarem altres albes

tremoloses de llum

i de promeses?

O tot ens serà pres,

també les albes.

I només restaran

retalls de somnis

a la incerta claror

de l’estelada?