Relinquir

Hi ha paraules que tenen un ressò diferent a les altres, paraules arcaiques, oblidades. Una d'aquestes paraules és el verb relinquir, que significa
a)deixar. abandonar
b)deixar algú per inguarible. Castellà: Desahuciar. Del llatí relinquire.
I és en aquesta segona accepció que apareix als Goigs de la Mare de Déu de la Font-Calda, del segle XVII: Molts de fortes malalties, ja de metges relinquits...
Imagineu la meva sorpresa quan vaig trobar aquest verb, en el sentit de deixar, al llibre Les amnèsies de Déu, de l'autor de la Catalunya Nord Daniel Bezsonoff. Aquesta troballa em va inspirar un article que vaig publicar a La Veu de l'Ebre, glossant la pervivència miraculosa d'aquesta estranya paraula.
Ahir nit, en un acte organitzat per la Bressola a Barcelona, vaig tenir ocasió de conèixer l'esmentat autor que ens va fer una conferència sobre la situació, no gaire optimista, de la nostra llengua en aquelles terres, que foren el bressol de la Catalunya actual. Al final de l'acte vaig anar a saludar-lo i li vaig demanar d'on havia tret aquesta paraula, que ell recordava molt bé, i si era viva a les seves terres. Però no, em va confessar, simplement, que era una paraula literària, i que la utilitzava perquè que li agradava molt, però que no l'havia sentida usar mai a ningú.
-Bé, doncs a partir d'ara a veure si la tornem a fer circular! -jo que li vaig dir.
I per donar exemple, en faig ús ara aquí. Amics, us he de deixar, és a dir, de relinquir. Què tal us sona?