Via fora, els adormits

M'ha sorprès, i no pas gratament, veure que, entre els molts pobles que han organitzat una votació sobre la independència de Catalunya, no n'hi havia cap de la Terra Alta. I jo em demano, tan meravellosament vivim sota el domini espanyol? ¿És que no hi ha ningú, sobretot joves, que es qüestioni la pertinença a un estat que ens menysprea, que ens espolia, que ens pren el pèl amb l'assumpte aquest del Tribunal Constitucional, el qual es permet sotmetre l'Estatut votat pel poble de Catalunya i "refrendat" a les Corts Espanyoles a un procés de manipulació, retallant-lo, desvirtuant-lo i convertint-lo en un producte irrisori?
La laminació d'aquest Estatut, nascut d'un excés d'entusiasme del president de la Generalitat, l'Honorable Pasqual Maragall, que va aconseguir arrossegar molta gent que hi veia l'encaix definitiu amb Espanya, ens demostra que tots els intents d'acostament a aquesta realitat inamovible que es diu Estat Espanyol estan destinades al fracàs més absolut. Desenganyem-nos, a Espanya no ens hi volen, tal com som, només ens acceptem com a província vençuda, amb la nostra llengua, la nostra història i les nostres tradicions convertides en un objecte folklòric, sense cap projecció de futur.
Per això considero que aquest moviment que s'està detectant arreu de Catalunya en forma de consultes per a la independència és un primer pas per despertat tantes consciències adormides, per remoure tantes inèrcies, per esvair l'encara vigent fenomen de la por. Són molt pocs, pensa algú, són moltíssims, dic jo, vistes les circumstàncies en què s'han de moure, a base de voluntariat i amb una gran part de la premsa i dels partits polítics més “espanyolistes” a la contra. I no obstant SI MUOVE! És mou! El poble català ha començat a caminar. Serem els de la Terra Alta els últims a bellugar-nos?
(Publicat al L'EBRE, el dia 14 de maig del 2010)