dijous, 29 de juliol del 2010

Correbous

El meu avi matern, Gabriel Fuster Segura, era afeccionat als toros. M'explicava que, de jove, va anar a veure un corrida de bous a Morella -ell era de Castellfort, un poble proper-, i es va entusiasmar tant, que va saltar a l'arena, I s'hi va quedar ert, garratibat. Per sort, el toro no li va fer res, i ell va sortir a espatlles dels seus amics. Al Miquel també li agraden i a poc de casats em va dur a la Monumental. Val a dir que no hi vaig entendre res. Em va interessar més l'espectacle del públic, els crits, els mocadors i els aplaudiments. Però no em van quedar ganes de tornar-hi mai més.
Els meus fills són antitaurins. I això m'omple d'orgull. És com si, a poc a poc, els humans ens anéssim civilitzant.
A les Terres de l'Ebre són molt popular i arrelats els correbous: tenen al seu favor que no es mata la bèstia. I poca cosa més. Jo vaig veure una vegada, a Gandesa, crec que no ho han repetit, un bou ensogat, és a dir, que el duien pels carrers lligat per dues o tres cordes llargues, que, quan anava a envestir a la gent que el fustigava, el tibaven cap a l'altra banda. Em va semblar un espectacle depriment. Com també m'ho semblen els bous embolats, que circulen pels carrers amb una bola de foc a cada banya. Em van explicar, que, una vegada, un d'aquests bous, va trobar en la seva cursa enfollida un abeurador, hi va ficar les banyes i aquestes es van apagar. I va continuar corrent pels carrers foscos, entre l'esglai de la gent.
Sentir les declaracions dels defensors de la fiesta, m'ha acabat de posicionar a favor de l'abolició d'aquest bàrbar espectacle.

1 comentari:

  1. Durant la meva estada de 4 anys a Oviedo i de dos a Saragossa, fent el servei militar, vaig anar molt als toros. No em perdia corrida. M'agradaven, què hi vols fer?
    Quan em vaig casar, vaig fer com en Miquel: Hi vaig portar la Maria Mercè. Recent casat i amb ganes de festejar la meva dona, vaig comprar seients de contrabarrera. Comença la festa i, només veure el picador entaforant la punta de la pica al clatell de l'animal,la Maria Mercè va fugir corrent escales amunt i, em sembla que no va obrir els ulls fins que es va acabar l'espectacle. No he tornat mai més als toros. M'està bé que els prohibeixin, però hi ha tants espectacles amb animals que s'haurien de prohibir... La caça i la pesca esportives, la lluita de galls que és pràctica estesa en molts llocs d'Amèrica, la caça d'animals feréstecs per exhibir-los al zoo... Ja sé que els que han nascut en captivitat no deuen patir massa, però encara ara hi ha els proveïdors d'animals per vendre'ls als circs i als zoos... i aquests sí que deuen enyorar la selva i la llibertat. I la venda de gossets com a mascotes que, una vegada el nen, pobret, se'n cansa, van a parar abandonats a qualsevol carretera ben llunyana del domicili perquè el gos no tingui la mala pensada de tornar...
    Per eradicar aquests costums cal una cultura pro animals que si no es fa a nivell mundial des de ben petits poca cosa s'aconseguirà.I això serà possible?

    Joan

    ResponElimina