LA MEMÒRIA DEL VENT
La memòria del vent és fonedissa, i evanescent. Agita
els records i se n’endú les fulles seques, esborra els marges
intangibles del dolor i de l’alegria, i en deixa un perfum esvaït,
canviant, difícil d’hostatjar en cap flascó, en cap estoig.
La memòria del vent és esmunyedissa i inconstant. Com
el cerç o la garbinada. I és inútil intentar retenir-la a la balma
parada de les mans.
La memòria del vent és la memòria de la desmemòria.
Que cadascú adapta al motlle preconcebut de la seva conveniència.
Per utilitzar-la com a àncora de salvació, i també, paradoxalment,
contra el record dolorós i insuportable.
La memòria del vent habita en palaus tendenciosos. Fets
de parracs i d’absències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada