M'agrada la Pilar Rahola articulista,
no tant el personatge. Per això vaig llegir amb una certa curiositat
la seva obra El carrer de l'embut. Rahola va estudiar filologia
catalana un curs abans que jo, per tant, com a mínim, és clar que
coneix la preceptiva literària. Per, ai!
El carrer de l'embut està ubicada a
Catalunya i a Cuba del primer terç del segle XX, amb incursions a un
passat anterior. I per escriure-la, l'autora es va imbuir de tots els
fets i personatges -des de polítics, a sindicalistes, artistes a
emprenedors i tutti quanti-, que es van moure per aquelles societats
en aquell moment històric, i les utilitza vinguin o no vinguin a
propòsit de la trama -quina trama?-, amb anècdotes d'interès nul,
que no aporten res al lector. Un lector, en el meu cas lectora, que
busca desesperadament alguna mena de fil conductor que doni sentit al
relat, entre un bosc de noms que arriben a marejar i que acaben
fent-te-la llegir en diagonal per no deixar-la del tot, cosa que vaig
estar ben temptada de fer.
En un programa amb el Cuní, Rahola es
queixava que l'havien posada en la llista dels autors mediàtics, per
les vendes de Sant Jordi. Però dubto que cap editorial l'hagués
publicada sense aquest aval.
(Stefan Zweig, el gran autor de
biografies i de novel·les històriques, assegurava que, abans
d'emprendre'n alguna, estudiava personatges i època i en feia un
munt de fitxes. En acabat, les oblidava totes i només utilitzava les
que de debò importaven a la narració sense enfarfegar-la. Un bon
consell que Rahola hauria d'haver tingut molt en compte.)
Un molt bon anàlisi. M'estalviarà la molèstia de mirar de llegir aquesta "novel·la". Gràcies.
ResponEliminaDoncs no hi estic gens d´acord. A mi m´ha agradat molt, l´he trobada intensa, emotiva, valenta. Els personatges m´han atrapat i la història de la Lídia de cadaqués em té captivada. A mi la rahola m´agrada com a columnista, però aquesta novel.la m´ha agradat molt. I a la meva família, que ens l´hem passada, també.No serà que vols una novel.la clàssica? Perquè jo no m´he perdut gens.
ResponEliminaAprofito per felicitar-te pel blog. No coincideixo gens amb aquesta crítica, però el blog em sembla interessant.
Contra gustos, ja ho deien els clàssics, no hi ha res escrit. Per això som diversos i totes les opinions respectables.
ResponElimina