dijous, 10 d’octubre de 2013

Dites gandesanes



D'això plora, la criatura.
D'allà on no n'hi ha, no en pot rajar.
D'Aragó, ni dona ni bacó.
De bona lluna. (Estar de bones.)
De la família en pots dir mal, però no en vols sentir.
De mala lluna. (De futris.)
Deixar amb un pam de nas.
Deixar com un drap brut.
Deixar-se d'històries.
Deixar-se de romanços.
De Joan, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases.
Del desig del margalló, rosegava la granera. (Ve a ser com: qui no pot segar, espigola.)
Dels pecats dels pares es fill en van geperuts.
Demà m'afaitaràs.
De menjar i treballar no s'ha de plànyer ningú.
De més verdes en maduren.
De ponent, ni vent ni gent.
Despullar un sant per vestir-ne un altre.
Dir el nom del porc.
Donar carbassa.
Donar gat per llebre.
Donar més faena que una unça de cuc. (Es podia dir d'una criatura.)
D'on no hi ha sang, no es poden fer botifarres.
Durar de Nadal a Sant Esteve.
Durar poc l'alegria a la casa del pobre.

(Feia temps que no n'afegia. he decidit continuar-ho. La foto és de la Plaça Major de Gandesa des del meu terrat).

Cap comentari:

Publica un comentari