Hi ha dies que són com volves de llum incandescent.

Volen pel cel de la ciutat ans de la posta

les fràgils orenetes amb els seus vols rasants

que retornen constats dels seus quarters d'hivern.

Els ulls en segueixen el vol juganer, no massa conscients,

que, en realitat,

el que fan és buscar-se la pitança, primera obligació de tot mortal.

Seguint el seu instint, es faran nius, i els penjaran ran de teulada,

covaran ous, i peixaran els polls, de boques àvides.

Més tard, quan les fulles dels arbres es decantin i morin a l'asfalt,

o en la pols dels camins, se'n tornaran a anar, i ens deixaran,

freds i marrits,

comptant els jorns que falten pel seu gloriós retorn.

I així, entre vingudes i comiats, la nostra vida

va davallant fins al propi retorn

             cap al mai més.