Lèxic gandesà

La meua foguera de Sant Joan (conte publicat a “Al hora” el 1986)

L'olor dels meus estius

d'infant en l'herba seca”.

Josep Carner

La llenya, la llenya! Los del carrer de Costumà i los dels Quatre Cantons s'han ajuntat. Tenen un munt de llenya així de gros. I natres encara badem. Ja cal que mos espaviléssem! A veure: l'Antonieta, la Carmeta, la Fina, la Juanita i jo anirem per les cases. Los xiquets que agafon lo carretó i que vaiguen pels afores, al regall, a les eres o per la bassa d'Engaire. Que duguen tot lo que trobon: argelagues, buscalls, llenya seca... Los més petits que es quedon a vigiliar.

Vinga, comencem. Hem de voltar per totes les cases de la plaça. A, Maria! Tia Treseta, que té res pa la foguera? Sí que en té! Diu que ho llança pel balcó. Aparteu-tos, que cau!

Recristians, quin bé de Déu de fato! Has vist? La Treseta de Rallo mos ha llançat dos tamborets de fusta trencats. I a cal Rosset una cadira sense barrots i un balancí an lo cul foradat. Carmeta, filla, prou d'engronxar-te que encara hem d'anar a un munt de cases!

Heu anat a ca la tia Perellona? Sí? Han començat a baixar escales avall un bé de Déu de caixetes de fruita buides. No s'acabaven mai! Quin fart de riure!

I a la farmàcia? Mos han donat un bres molt nou. Devia ser de la Tere, de quan era petita. És malaguanyat. Podríem porta'l a la tia Antònia pa les bessones. Que no? Que és pa la foguera? Està bé, dona, no et posos així! Vinga, agafa'l!

Déu n'hi do! I això que els xiquets encara no han arribat. Mira'ls! Què duen? L'Àngel arrossega un carrató i els altres l'ajuden. Mireu, natres n'hem arroplegat molta també. Com ho fiquem? Així, així. Dalt de tot lo balancí. Molt bé. Hauríem de fer un ninot, no trobeu? Sí, amb la granera, però s'ha de vestir. Alguna dona ens pot donar una bata vella o un drapot. A ca nostra no, que els arropleguem per canviar-los a barata taronges. La Fina n'ha anat a buscar un. Mireu que du lo Josep Maria, un barret de palla! Si és lo de la mula! No et renegarà, tun pare?

Que bé que ha quedat. L'encenem? No encara. Primer hem d'anar a sopar. Tots alhora no, és clar. No veus que podrien vindre los xiquets del raval o els de la farola i prendre-mos la llenya?

No sigues poruga! Va, ja em quedo jo. Però no tardésseu. Que es quedo algun noi també. Jo totsola no vull. Se queda l'Àngel. Molt bé, afanyeu-tos!

Los budells me fan un rum-rum que no sé si és de gana o de por. Qui són aquells que passen pel carrer del Comerç? Quina por, me pensava que venien cap aquí! Ja està bé! Podíeu haver anat més de pressa, no? Sou massa romanceres! Mun pare em renegarà!

He sopat tan corrents, que no sé si em reprendrà. Qui té mistos? Josep Maria, en tens? La Carmeta del Gustós ne porta un capsa. Va, encenem! Les argelagues s'havien d'haver posat davall de tot. És igual. Agafeu un fulls de “La Vanguardia” que he portat jo. Ja pren! Ja puja la flama! Com espeteguen les rames i els buscall secs. Aparteu-tos! Àngel, no sigos carnús! M'ha donat una espenta que de poc no em cremo. Té tan poca substància!

Com crema! Mireu, mireu, les flames ja arriben al balancí. I diràs que s'engronxa, lo ninot. Pareu compte amb les espurnes, que tos poden fer una botana a la roba. Mira, ja es crema el barret de la mula de cal Josep Maria. Juanita, no ploros. Ets més fàcila! I si em vols creure a mi, val més que no ho digos, a tuns pares, perquè, si reneguen tun germà ell te fumbrà quatre carxots per escaufeta! I tindrà tota la raó del món.

Ai, ai. Les flames pugen molt amunt. I ara el vent les decanta cap a les moreres. Encara les sucarrimaran! Ai mare! Potser no l'havíem de fer tan grossa. Calla, que ja minven. Sort d'això, si no...

Quina calor. Mira, estic tota suada. Tu no sues? Ala, quina mascara que portes. Mireu la Carmeta, quin nas més emmascarat! Que ets ximpleta o què? No se't pot dir res. Vés-hi tu!

Si no em véns amiga, tan me fa. Ratlla i creu! Que et torna la bola que em vas donar? Lo que es dóna ja no es torna, Nostre Senyor perdona!

Que no, que encara no s'ha apagat del tot! No en tinc gens, de son. Que no, li dic. Coi d'home, encara no se n'ha anat ningú!

Ja torna a xiular! Me n'he d'anar. Mun pare ja ha xiulat tres vegades pel balcó. Demà, no ho sé. Baixaré ans d'anar a missa. Mos trobarem aquí. La Carmeta? No ho sé. No ho veus que està de morros? Jo? Jo no. Ella ha començat. Jo no estic enfadada. Per mi...

Ai mare! Me'n vaig corrents. Sabeu una cosa? Diu que la nostra foguera ha sigut la més grossa, enguany. Més i tot que la dels Quatre Cantons. Que bé, no? Per Sant Pere en tornarem a fer una altra. Direm a la tia Perellona que mos guardo totes les caixetes que puga. A les Cadiretes no els ne demanem, que les de peix fan massa pudor.

Mon pare! Ai, ai, que ja venia, que no ho veu que ja venia!