Delit

Delejo foc encès, albes daurades,

camins oberts entre arbreda i sembrats,

rierols ocults d'aigua impol·luta i fresca,

i el breu repòs d'uns ulls que em portin pau.

Delejo nous instants que em donin joia

i vells i nous amics a qui estimar.

Delejo un pit lleial on abraçar-me,

i la gràcia infinita d'un somriure d'infant.

És a tu que delejo, company d'antigues rutes

ara que ja no et trobo i el record va llaurant

solcs molt profunds a la closa de l'ànima

i tot el món se'm capgira al voltant,

i es fa imprecisa la claror de tarda

per on a contracor vaig avançant.