Serguei Dovlàtov
LA MALETA
(Traducció Miquel Cabal Guarro)
Aquest escrit rus, en haver d'exiliar-se
forçosament del seu país, només se'n va poder endur una maleta.
Deu anys després, vivint a Nova York, va trobar en un armari aquella
oblidada maleta. Dintre hi havia vuit objectes. I, sobre la història
de l'adquisició d'aquest objectes, construeix vuit relats que ens
mostren una mena d'autobiografia d'aquest autor i de les seves
vicissituds. La seva ironia i el retrat que ens fa de la societat
russa i els seus peculiars personatges m'ha fet pensar en les millors
narracions de Txekhov. N'he subratllat algunes frases:
“La majoria de la get considera
irresolubles els problemes que tenen una solució que no els convé
gaire”.
“Tots els països esclavitzats tenen el
mateix aspecte. Tots els pobles devastats són bessons. L'home perd
en un instant la closca de tranquil·litat i riquesa. Immediatament
se li embruta l'ànima ferida, òrfena...”
“No és perquè sí que qualsevol
llibre, fins i tot un de poc seriós, té forma de maleta”.
Em pregunto: si cadascun de nosaltres
haguéssim d'anar-nos-en del nostre país -com a tants emigrants els
passa ara mateix-, què hi posaríem, en una sola maleta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada