EL SIGLO DE LAS LUCES d'Alejo Carpentier
Feia anys que havia llegit aquesta
novel·la, que ara he rellegit i m'ha entusiasmat tant com ho va fer
llavors. Era l'època del boom sud-americà, en què triomfava García
Márquez i el seu “Cien años de soledad”. Però jo preferia
aquest autor cubà, al qual, el gran èxit del colombià va eclipsar.
Alejo Carpentier (1904-1980) escriu també d'una manera barroca, amb
un castellà prodigiós, però el que en Márquez és realisme màgic,
aquí és realisme autèntic escrit d'un manera diguem-ne màgica. A
través d'un personatge real, Víctor Hugues, ens narra com la
revolució francesa, amb totes les seves llums i les seves crueltats
va arribar a les Antilles. Amb les noves proclames de llibertat,
igualtat i fraternitat, van arribar la guillotina, els abusos i
l'arbitrarietat -a mesura que els esdeveniments es desenvolupaven a
França: ascensió i caiguda dels girondins, o dels jacobins, fins a
l'arribada -i caiguda posterior de Napoleó-. Tots els canvis
efectuats a París eren imitats i magnificats a les illes
colonitzades pels francesos: Guadalupe, Saint Domingue (Haití),
Cayena... Així, es va promulgar l'abolició de l'esclavitud per, més
endavant, tornar-la a establir, amb tota la crueltat necessària per
reduir una població que ja se sentia lliure. Els europeus, a més
dels seus edicte i lleis, hi portaren malalties que van fer estralls
entre els nadius.
En fi, una història molt alliçonador
servida amb un estil meravellós. Si no l'heu llegida, no dubteu a
fer-ho. És una grandíssim novel·la. I tota una lliçó dels
efectes nefastos que el progrès mal aplicat pot arribar a produir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada