Aquesta és una sèrie de relats,
alguns interrelacionats, en què l'autor ens mostra una vegada més
que és molt bon escriptor i domina a bastament la tècnica de la
narració amb uns contes, als quals, entra d'una manera, diguem-ne,
abrupta, fet que atrapa el lector des de la primera línia del relat.
Ara bé, els personatges d'aquests relats i les seves històries
resulten ser una mica inquietants -parla des del punt de vista de
criminals, un de nenes!-, i no et generen cap empatia. El relat que
m'ha fet més gràcia és el d'en Poldo, potser perquè el seu
protagonista usa la parla del Pallars que, en certa manera, em
recorda la meva, la de la Terra Alta. I té um marcat sentit de
l'humor -negre-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada