dilluns, 3 de desembre de 2018

A la Tresa Ber



Teníem tretze anys, la boca riallera
i al cap tots els pardals d'eterna primavera.
La vida era un camí de roses, sota l'embat del sol,
lleugeres papallones, empreníem el vol
cap a un futur que creiem resplendent.
Ara ja voles sola, acarada a l'etern.
Que la nostra pregària acompanyi el repòs
de l'última morada, del Senyor dins del clos.
                               Carme



Cap comentari:

Publica un comentari