dilluns, 11 de febrer de 2019

Poema publicat al Facebook



M'adormiré una tarda amb el sol de la posta
dolçament, com un arbre, amb tot de nius d'ocells.
Versos que vaig escriure penjaran de les branques
per qui vulgui llegir-los, ans no es clogui la nit.
Després faran estada amb les fulles ja mortes
fins a ser només terra, que la pluja s'endú.
Tornaran primaveres, tornaran ocellades.
I entremig de les gotes de la pluja d'abril
se sentiran paraules, que algun cop foren meves.
I ara són totes teves, viatger enquimerat.
Les paraules són pàtria per tots els seus parlants.
Poesies 2013

Cap comentari:

Publica un comentari