De la terra cremada,
m'arriba el crit d'auxili
de cada arbre: oliveres
retortes, ametllers
amb el fruit per collir.
Pinedes i matolls.
I tants insectes, ocells o
petits rosegadors.
Ara, silenciosa, coberta amb
la capa de cendra de dol,
la terra espera una almoina
de pluja.
Però només rep una ofrena
de llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada