dimecres, 31 de juliol del 2019

Xiqueta



Acluco el ulls i torno a ser la xiqueta
que jugava a corda a la plaça major:
a l'embolicada qui no entra, para,
a l'embolicada qui no surt, para!
Entro dins l'embolic inconstant del record:
llocs, perfums, boires espesses
i dies clars. Persones i delers.

En surto amb els sentits embriagats
del vi dels anys perduts i retrobats.


















































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada