Avança el temps, o potser torna enrere,
i som pèndols que oscil·len al vent.
Vent de garbí, tardes frescals i alegres,
dies de cerç, de claror resplendent.
I, entremig, la quimera dels dies que es perden
entre boires i pluges, sols de posta, llunes en quart creixent,
nostàlgies amarades de veus i de rialles,
i vents càlids de ponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada