El mar bleeix insomne.
Nits d’agost, calor nocturna,
i somnis imprevisibles
amb vells fantasmes
que retornen intactes.
Les llàgrimes de Sant Llorenç
em recorden
que només som una guspira
dins l’enorme extensió
de l’Univers.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada